Aragonès anuncia un fons de 10 milions d’euros i una oficina per «erradicar» l’amiant a Catalunya

La Generalitat impulsarà també una llei específica per a aquesta problemàtica, segons ha promès el president en una convenció organitzada pels col·lectius afectats

Els Pressupostos de la Generalitat per al 2023 inclouen una partida de 10 milions d’euros per retirar l’amiant de Catalunya i la institució té llestes diverses mesures orientades a fer-ho en un horitzó pròxim: el Govern pretén aprovar dimarts vinent en el Consell Executiu la creació d’una oficina per a l’erradicació de l’amiant i preveu impulsar els primers mesos de l’any que ve tant l’execució del Pla Nacional per l’Erradicació de l’Amiant, com una llei específica per a aquesta problemàtica. D’aquesta manera, l’Executiu català compleix dues de les grans reivindicacions de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) en concret i dels col·lectius afectats en general.

Ha sigut, de fet, en una convenció organitzada per la FAVB i per Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest pla d’actuació. «Aquest 2023 hem de fer un pas endavant», ha assegurat el cap de l’Executiu, segons recull l’agència de notícies ACN. Aragonès ha reconegut també que «durant massa temps» les víctimes de l’amiant no s’han sentit «acompanyades» per les administracions i que precisament per això expressava públicament el seu compromís que a partir d’ara hi hagi «un punt d’inflexió en la retirada de l’amiant».

L’amiant és un producte mineral molt comú en la indústria, en la construcció i en determinats productes de consum per les seves propietats aïllants i, especialment, pel seu baix cost, però que està classificat com a cancerigen per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): s’ha descobert que pot provocar càncer de pulmó, laringe i ovari, entre d’altres. Sense anar gaire lluny, aquest organisme calcula que la meitat de les morts per càncer d’origen laboral són causades per l’amiant.

Text de Jordi Bedmar

Hi havia 4 meses: Sanitat, Ciutadania, Tècnica i Jurídica.
Andana Central també reconeix la lluita de Jubilats Macosa -Alsthom per erradicar a l’amiant.
Han mort molts companys/es per culpa de l’Amiant.
El dia 29 de novembre presentarem a la mesa del Parlament de Catalunya el nostre manifest, per fer possible una llei de l’Amiant que n’existeix.

Es compleixen 90 anys de l’arribada del metro a l’Hospitalet

Una conferència repassa la història i evolució de la xarxa del ferrocarril subterrani a la ciutat.

L’any 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià, inaugurava l’estació de metro de Santa Eulàlia, en aquell moment anomenada Bordeta-Cotxeres, la primera que tenia l’Hospitalet. Amb motiu del 90è aniversari d’aquest fet històric, l’Associació Andana Central i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet han organitzat una conferència sobre què va suposar per a la ciutat aquest nou mitjà de transport.

El creixement demogràfic als barris de Torrassa i Santa Eulàlia, aleshores pretesos per Barcelona, va fer que el que es coneixia com a Ferrocarril Metropolità Transversal s’allargués fins més enllà del límit amb la Riera Blanca.

Ramon Carbó, president dAndana Central, membre del Consell Assessor del Patrimoni Històric de TMB i del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, explica que «Barcelona tenia ànsies molt grans d’apoderar-se de l’Hospitalet. L’arribada del metro a la ciutat va fer que es construís el Pont d’en Jordà, finançat per l’Ajuntament de Barcelona per accedir al metro. Tot i això, la ciutadania de l’Hospitalet es va fer seu aquest transport públic, que permetia anar fins al centre de Barcelona molt més ràpidament».

I és que l’arribada del metro a Santa Eulàlia va comportar nombres transformacions urbanístiques i socials. Una estació de metro que durant gairebé 40 anys va ser l’única que hi havia a l’Hospitalet, un fet que la va convertir en un gran eix de comunicació per a tota la ciutat.

En aquest sentit, Carbó recorda que «només era una estació, però el servei que donava va ser molt gran. L’any 1952 es va fer l’escala helicoidal, que connectava directament l’avinguda del Metro, el Pont d’en Jordà i l’estació de Santa Eulàlia. Hi havia cues immenses, era la parada de metro que més usuaris tenia».

De fet, van haver de passar molts anys perquè el metro s’estengués per la resta de la ciutat. L’any 69 l’L5 es prolongava fins a Collblanc, i el 1976 a Pubilla Cases. Pel que fa a l’L1, Santa Eulàlia no va deixar de ser final de línia fins als anys 80, quan de manera gradual acabaria arribant a l’Hospital de Bellvitge.

Finalment, amb l’acabada de posar en marxa de les estacions de l’L9 Sud i L10 Sud (2016-2019), i l’obertura de la nova parada a Ernest Lluch (2021), la xarxa de metro ja es considera completada a l’Hospitalet i no es preveuen noves ampliacions a la ciutat.

Conferència de l’arribada del metro a l’Hospitalet

El president de la Generalitat, Francesc Macià, va presidir l’1 de juliol de 1932 la inauguració oficial de l’estació de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Aquesta data marca l’inici de l’expansió d’aquest mitjà de transport a l’àrea metropolitana i va ser el punt d’obertura d’un període -encara no tancat- de transformacions urbanístiques, socials, culturals i humanes de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.

L’arribada del metro va ser un gran esdeveniment social que desvetllava la curiositat dels ciutadans davant del fet que permetia els viatgers desplaçar-se fins a la ciutat de Barcelona, tant entre la població autòctona com els milers d’immigrants que havien arribat d’altres poblacions espanyoles per la gran oferta de llocs de treball.

Els primers projectes per dotar Barcelona d’un ferrocarril metropolità daten de l’any 1907, i fan referència al Gran Metro, que va obrir el seu primer tram el 1924.

El segon projecte data del 1912, en referència al Ferrocarril Metropolita Transversal de Barcelona. El 10 de juny de 1926 va inaugurar el seu primer tram (Bordeta- Catalunya). Una altra data molt important per a L’Hospitalet va ser el 7 d’abril de 1935, quan es va inaugurar el Pont de la Torrassa (també conegut com a Pont d’en Jordà, nom de l’alcalde de L’Hospitalet quan es va inaugurar).

Aquest pont es va construir als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima. El pont està fet de cinc seccions, que havien de conformar-lo penjant de ferro reblonat. Va ser dissenyat per Santiago Rubió, qui va comptar amb la participació puntual de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairat, i amb aportacions econòmiques del govern municipal, l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa Companyia del Metro. Les obres d’instal·lació es van iniciar el 1934.