Sobre aquest projecte
Albert Guillaumes Marcer
Entrar, sortir o fer transbordament en una estació de metro forma part del dia a dia de milions de persones de tot el món. El disseny d’aquestes estacions afecta la mobilitat de la gent. Si el temps es pogués convertir en diners, acabem percebent que un minut fent transbord és més car que un minut en moviment dins del tren o l’autobús. Aquest cost temporal del transbordament inclou el temps d’espera i també el temps de desplaçament d’una línia a l’altra. I a tot això caldria sumar-hi l’esforç físic que pot comportar.
La intermodalitat s’ha pres seriosament en algunes ciutats, però en d’altres no se li ha donat cap mena d’importància. Hi ha bastants aspectes clau per assegurar una intermodalitat de qualitat: distància, obstacles arquitectònics, coordinació horària entre línies i un bon sistema de wayfinding, entre altres.
En aquest projecte he pogut dibuixar unes 625 estacions de metro de diferents ciutats, majoritàriament europees. La motivació de tot plegat és la curiositat de saber com hi caben tantes línies sota la Puerta del Sol o la Place de la République, per posar alguns exemples. Així doncs, des de fa uns 8 anys em dedico a fer croquis de les estacions que m’encurioseixen més.
La gran majoria de dibuixos han estat fets a partir de croquis dibuixats in situ. Alguns d’ells han estat complementats amb plànols històrics o actuals trobats fent cerques a internet. La base dels dibuixos del metro de Boston són fets a partir d’uns croquis penjats a la Wikimedia Commons.
Transbordaments curts
Els transbordaments curts normalment van lligats a una bona planificació de la xarxa.
Cross-platform
La traducció literal és «creuar l’andana». És a dir: una andana central amb dues vies, on una via és per una línia i l’altra via, per una altra línia. El transbordament requereix l’esforç mínim. En algunes ciutats les les arribades dels trens estan coordinades o regulades, per evitar esperar-se.
Alguns exemples són: Gare du Midi (Brussel·les), Mehringdamm (Berlín), Príncipe Pío (Madrid, línies 6-10), Längenfeldgasse (Viena).
Estació sandwich
Les línies es creuen més o menys de forma perpendicular. Les andanes estan les unes sobre les altres. El transbordament és ras i curt: es pot fer canvi de línia pujant o baixant només per un tram d’escales.
Moltes estacions de l’U-Bahn i l’S-Bahn de Berlín estan dissenyades d’aquesta manera: Berliner Str., Bismarckstr., Gleisdreieck, Hermannplatz, Hermannstr., Leopoldplatz, Osloer Str., Ostktreuz, Südkreuz, Schöneberg, Wesktreuz, .
Altres exemples fora de Berlín són: Gorg (Barcelona), Downtown Crossing (Boston), Arts-Loi (Brussel·les), Hauptwache (Frankfurt), Colombia (Madrid), Miromesnil (París), Beurs (Rotterdam), Stephansplatz (Viena).
Andanes paral·leles
Les andanes de dues línies es construeixen en paral·lel, sense necessitat de garantir que hi hagi cross-platform. En aquest cas, els passatgers han de passar per un nivell superior o inferior per canviar d’andana.
Exemples d’aquest tipus d’estacions: Paral·lel (Barcelona), Brandenburger Tor (Berlín), Baixa-Chiado i Campo Grande (Lisboa), Jussieu i Villiers (París).
Transbordaments llargs
Passadissos eterns
Aquest tipus d’estacions van lligades a la manca de planificació de la xarxa de metro. En el cas de Barcelona, la causa de l’existència d’aquests passadissos en algunes estacions es deu a la política de voler crear un radi de cobertura en un barri en concret. A Barcelona aquest tipus d’intercanviadors són molt abundants en comparació amb les altres ciutats.
Hi ha ciutats on els passadissos d’algunes estacions formen part de la cultura general de la ciutat, com el de Passeig de Gràcia (Barcelona, 270 m aprox.), Diego de León (Madrid, 250 m aprox.), Stadtmitte (Berlín, 150 m aprox.) o Châtelet (París, 170 m aprox.).
Estacions profundes
Sovint les andanes de dues línies poden estar sobreposades en un plànol, si bé la diferència de cota pot ser abismal. Es tendeix a pensar amb Londres quan es refereix a estacions profundes, però hi ha molts metros que estan construïts a profunditats similars, com els de Budapest, Praga i altres ciutats de països ex-comunistes.
A Madrid, gairebé totes les estacions construïdes durant els anys 70 i 80, consten de 4 o 5 trams d’escales que separen les andanes i el carrer. A Barcelona, les estacions de les línies L9 i L10 estan construïdes a tanta profunditat que les andanes només són accessibles amb ascensor.
Exemples de transbordaments profunds inclouen: Collblanc i Zona Universitària (Barcelona), Plaza de España (Madrid), Deák Ferenc Tér (Budapest), Madeleine (París), Schottenring (Viena).
Macrointercanviadors
Garibaldi (Milà)
És una de les tres estacions ferroviàries més importants de Milà, juntament amb l’estació central i la de Cadorna.
L’estació ferroviària -no surt dibuixada- es va obrir el 1961 i està situada en superfície. Consta de 16 vies mortes i 4 passants, que es dirigeixen cap a la línia de Monza. L’estació de la línia 2 de metro es va obrir el 1971 i consta de 4 vies, però només 2 estan en servei.
El 1997 es va obrir l’estació subterrània de trens de rodalia, per on hi passen els trens del passante que travessen la ciutat. Finalment, el 2014 s’obre l’estació de la línia 5 de metro.
Châtelet – Les Halles (París)
El complex està format per la connexió de les estacions de metro de Châtelet i de Les Halles amb l’estació de RER Châtelet – Les Halles, ubicada al centre geogràfic de París. És l’estació amb més passatgers
L’estació de Châtelet està ubicada als voltants de la place du Châtelet. Hi ha 5 línies i les estacions de cada línia estan bastant separades entre si. Per aquest motiu, fa uns cinc anys es va dividir l’estació en sectors. El sector Seine està al costat del riu i engloba les línies 7 i 11.
Del sector Seine en surt un passadís llarg amb tapissos rodants que connecta amb el sector Rivoli, on hi ha les línies 1, 4 i 14. A l’interior del sector Rivoli hi ha un laberint de passadissos i d’escales unidireccionals. De l’estació de la línia 1 suet un altre passadís llarg que porta a l’estació del RER. De la línia 14 també en surt un altre passadís, que passant per sota de la línia 4 també condueix al RER.
L’estació del RER i l’estació Les Halles de la línia 4 estan situades al sector Forum, ubicat sota el centre comercial Forum des Halles, que a la seva vegada està situat a l’esplanada ocupada per l’antic mercat central de París -les Halles-, enderrocat el 1971. L’estació del RER es troba a una profunditat considerable. Els accessos principals a l’estació del RER es troben a l’interior del centre comercial.
Nuevos Ministerios (Madrid)
Amb el túnel ferroviari passant entre Atocha i Chamartín -el túnel de la Risa– es va construir una estació sota el complex d’edificis governamentals. El 1967 es va obrir l’estació de RENFE amb 4 vies. El 1979 s’inaugura l’estació de la línia 6, ubicada un centenar de metres a l’oest. Tres anys després s’obre l’estació l’actual línia 10 (llavors anomenada línia 8), situada en paral·lel a l’estació de RENFE.
El complex pren importància amb el perllongament de la línia 8 -la línia de l’aeroport- fins a aquesta estació. Juntament amb la construcció de la línia 8, es crea un macrovestíbul i uns grans halls de correspondència en nivells inferiors.
L’any 2008 s’inaugura el túnel de la Risa II i l’estació ferroviària s’amplia a dues vies més, situades en una túnel situat un nivell per sota del túnel existent.
Aquesta estació està al top 3 del rànquing d’estacions del metro de Madrid segons el nombre de viatgers.
Nation (Paris)
L’estació de Nation és un pol situat al sud-est de la ciutat. Hi passen quatre línies de metro i una de RER.
L’estació està construida íntegtament sota la place de la Nation, que té la mateixa superfície que la plaça Catalunya de Barcelona. Al primer nivell hi ha els vestíbuls del metro. Al nivell -2 hi ha les estacions de les línies 1, 2 i 6, disposades en paral·lel a la part sud de la plaça. Al nivell -3 hi ha una sèrie de passadissos que comuniquen les línies de metro, així com també hi ha el nivell superior del vestíbul d’entrada al RER. A un nivell per sota hi ha l’estació de la línia 9 de metro i el vestíbul de sortida del RER. Finalment, al nivell més inferior de tots hi ha les andanes de la línia A del RER.
Aquest intercanviador té la peculiaritat que pràcticament tots els passadissos són unidireccionals. Fins i tot, com ja s’ha explicat abans el vestíbul per entrar al RER és diferent que el de sortida.
Friedrichstraße (Berlín)
L’intercanviador compta amb una estació ferroviària elevada amb 6 vies, 2 de les quals destinades a l’Stadtbahn (línia est-oest) de l’S-Bahn. A l’extrem est de l’estació hi ha la línia U6 de metro i a l’extrem oest, la línia Nordsüd de l’S-Bahn, ambdues soterrades a poca profunditat. A nivell de carrer també hi ha una parada de tramvies i d’autobusos.
L’estació té rellevància històrica perquè representava un dels passos fronterers entre Berlín Occidental i Berlín Oriental durant els anys que el mur va estar aixecat. A més era un punt nodal per les xarxes de transport de les dues ciutats, malgrat estar físicament situada a Berlín Est.
La xarxa de transport de Berlín Est comptava només amb les dues vies que avui estan destinades a l’S-Bahn, a part del transport per superfície. Les altres 4 vies de l’estació ferroviària i l’estació del Nordsüdbahn i la del metro formaven part de la xarxa occidental, on es podia fer transbord pels passadissos. També hi havia una sortida al carrer, sempre passant pel control fronterer, evidentment.
Es dona el cas que aquesta era la única estació de la xarxa de Berlín Occidental situada a Berlín Oriental. La resta d’estacions de línies de metro de l’oest que estaven ubicades a l’est van ser clausurades entre 1961 i 1989.
Saint-Lazare (París)
L’intercanviador de Saint-Lazare és la més antiga de París. Està formada per una estació ferroviària i 4 línies de metro. No obstant, des de l’estació de metro surten passadissos que es dirigeixen a altres estacions de metro o RER situades a menys de 200 m.
L’estació de tren és una gran terminal de 27 vies. Actualment està servida per trens de rodalia del Transilien i trens TER amb destinació a les regions veïnes.
L’estació de metro està formada per 4 línies. Al Cour du Havre hi ha una rotonda (un hall subterrani circular) que serveix de vestíbul de les línies de l’antiga companya Nord-Sud (avui línies 12 i 13). Sota el Cour de Rome hi ha ubicades les línies 3 i 14. L’obertura de la línia 14 va comportar la transformació de passadissos en uns halls amplis situats sota el Cour de Rome. Per aquest motiu, la majoria de passadissos unidireccionals que queden en aquesta estació es troben a les línies 12 i 13.
Andana Central 
Debe estar conectado para enviar un comentario.