Una línia de metro fantasma

Enguany es compleixen 25 anys de la inauguració de la línia 2 del metro de Barcelona. O, més ben dit, la reinauguració. I és que la història de l’L2 és potser la més curiosa de tota la xarxa.

De petit (parlem dels anys vuitanta) recordo que em cridava l’atenció el mapa del metro. Hi havia la línia 1, la 3, la 4 i la 5… però, i la 2? Per què l’havien saltat? On carai era la línia 2? En realitat, la línia 2, sense ser-hi, ja hi era. Aquesta és la història d’una línia fantasma del metro.

Plànol del metro de Barcelona de principis del 1990, sense la línia 2.

El Gran Metropolitano i el Transversal

L’any 1924 la companyia Gran Metropolitano va inaugurar la primera línia de la ciutat. Unia les places de Catalunya i Lesseps, trajecte que avui forma part de l’L3.

El 1926 la seva competidora va inaugurar el Metropolitano Transversal, una línia que també sortia de Catalunya però amb un recorregut perpendicular al Gran Metro, que anava fins a la Bordeta. Aquest tram avui correspon a l’L1.

La primera línia II

El projecte de la línia 2, encara no amb aquesta denominació, es va plantejar per primera vegada el 1953. Per tal de fer arribar el metro als nous barris perifèrics es va projectar un ramal del metro Transversal que anava de La Sagrera fins a Horta.

Inauguració de la primitiva línia 2 (Sagrera-Vilapicina), presidida per l’alcalde Porcioles i pel bisbe Modrego, que va beneir els combois.

Una primera secció d’aquest ramal del Transversal, amb cinc estacions (Sagrera, Viviendas del Congreso, Maragall, Virrey Amat i Vilapiscina)  es va inaugurar el 21 de juliol de 1959. Arribar a Horta va costar vuit anys més (1967).

Paral·lelament, durant els anys cinquanta es va dur a terme un procés de municipalització i integració del Gran Metro amb el Transversal. Totes les línies van quedar unificades en una sola xarxa, establint-se la numeració (aleshores amb números romans) que ha arribat als nostres dies. El metro Transversal es va convertir en la línia I. El ramal Sagrera-Horta en la línia II. I l’antic Gran Metro va esdevenir la línia III.

Esquema de la xarxa de metro després de la unificació de línies de 1961.

Els Plans de Metros

L’any 1963 es va aprovar l’anomenat Pla d’Urgència, un projecte d’ampliació de la xarxa del metro que contemplava allargar la línia II, fent-la anar d’Horta a Sants. Les obres van començar l’any següent.

Aquest traçat es va modificar amb el Pla de Metros de 1966. En lloc d’anar a Sants, la línia II es va redirigir cap a Paral·lel (aleshores Pueblo Seco), passant per Sagrada Família. Com que la secció Sants-Sagrada Família ja estava en construcció, se la va convertir en una nova línia, la V, que aniria de Collblanc a la Verneda.¹ El primer tram, Collblanc-Sants-Diagonal, es va inaugurar el 1969.

Traçat de la línia 2 (Paral·lel-Horta) i línia 5 (Collblanc-Verneda) segons el Pla de Metros de 1966. Es creuaven a Sagrada Família, punt on finalment van intercanviar les seves destinacions (Elaboració pròpia a partir de Wikimedia Commons)

Per què el metro de Barcelona no tenia línia 2?

El 1970 la secció de la línia II que ja estava en servei, Horta-Sagrera, juntament amb la prolongació Sagrera-Sagrada Família, van quedar integrades a la línia V. Era una mesura provisional, a l’espera de completar la construcció de l’altra secció de línia II, Sagrada Família-Paral·lel. Les obres d’aquest tram, que per primera vegada a Barcelona es feien amb una tuneladora, s’havien enrederit per culpa de diversos entrebancs al subsòl, com les antigues muralles o les filtracions d’aigua.

Amb la integració, que havia de ser temporal, s’evitava transbordaments als usuaris i es facilitava que els trens de la línia V línia poguessin utilitzar les cotxeres de Vilapicina. La línia II, que s’havia inaugurat el 1959, va desaparèixer dels mapes el 26 de juny de 1970.

Una línia fantasma

La provisionalitat es va convertir en definitiva quan el 1975 l’Estat va donar per finalitzada la construcció del tram fins al Paral·lel, però sense connectar el túnel amb l’estació de Sagrada Família construïda sota l’avinguda Gaudí. Resultava impossible perquè, segons es va publicar a la premsa, les vies de les línies II i V es creuaven a un mateix nivell.

Un error de càlcul va impedir que la línia II pogués arribar a Horta, deixant inoperatiu el tram construït entre Sagrada Família i Paral·lel (La Vanguardia).

Les estacions i els túnels ja construïts de Paral·lel a Sagrada Família van quedar abandonats. Durant 25 anys el metro de Barcelona va tenir tota una línia fantasma.

En absència de trens, la línia 2 va tenir altres usos singulars. L’octubre de 1977 al túnel sota la ronda Sant Antoni s’hi va estrenar l’obra teatral Rebel delirium,  escrita i dirigida per Iago Pericot i protagonitzada per Sergi Mateu.

Túnels sense metros aprofitats com escenari teatral (La Vanguardia)

La reinauguració de la línia 2

L’any 1988, de cara als Jocs Olímpics, l’Ajuntament va rescatar línia 2 amb la idea de fer-la arribar a Montjuïc. Un traçat que es va desestimar per la ferma oposició de la Generalitat.

Les diferències entre Ajuntament i Generalitat va endarrerir la recuperació de la línia 2 fins a 1995 (TMB).

Finalment, el 15 de setembre de 1995 es va inaugurar, de nou, la línia 2, amb el tram Sant Antoni-Sagrada Família, que era el que ja s’havia construït als anys setanta, degudament modernitzat.

L’estació fantasma de Gaudí

La recuperada línia 2 va descartar l’antic traçat cap a Horta. Es va construir una nova estació a Sagrada Família, sota el carrer Marina, i es va decidir que en aquest punt la línia fes un gir en direcció Badalona, assumint el trajecte que originalment li corresponia a la línia 5.

Estació mai inaugurada de Sagrada Família de la línia 2, coneguda com l’estació fantasma de Gaudí (Joan Fontcuberta).

Sota l’avinguda Gaudí va quedar abandonada una estació perfectament acabada, amb andanes i escales, que s’intueixen, entre la foscor, quan hi passen els metros de l’L5. Havia de ser l’estació de Sagrada Família de la línia 2, en el seu recorregut cap a Horta, però mai entrarà en servei. L’estació de Gaudí és l’últim vestigi de la línia fantasma del metro de Barcelona.

Publicat originalment a: https://historiesdebcn.com/l2-una-linia-de-metro-fantasma/

D’on venen els noms de les estacions de l’L1 del metro?

• 

Tres alcaldes, dos bisbes i un cabdill dels almogàvers. Són alguns dels personatges que donen nom a les parades de l’L1. La línia vermella del metro de Barcelona és actualment la més llarga de la xarxa, amb 30 parades. Una trentena de noms que formen part del dia a dia barceloní, que veiem, escoltem i repetim desenes de vegades, sense saber-ne, moltes vegades, el seu origen.

Avui, coincidint amb l’aniversari de la inauguració del Ferrocarril Metropolitano Transversal, origen de l’actual línia 1 (10 de juny de 1926), comencem un viatge per la xarxa del metro de Barcelona, per descobrir els llocs i personatges que han donat nom a les seves estacions.

Hospital de Bellvitge

L’estació va obrir l’any 1989, amb el nom de Feixa Llarga, per donar servei a l’Hospital Universitari de Bellvitge, inaugurat l’any 1972. La confusió que provocava l’existència d’una estació anomenada Bellvitge va motivar el canvi de nom, l’any 2003.

Bellvitge

Bellvitge és un barri de l’Hospitalet de Llobregat que deu el seu topònim a l’ermita de Santa Maria de Bellvitge. Es creu que el nom Bellvitge prové d’Amalvigia, un antropònim femení d’origen gòtic, que hauria derivat en Malvige i, finalment, en Bellvitge.

Avinguda Carrilet

L’avinguda Carrilet segueix el traçat que originalment recorrien les vies dels Ferrocarrils Catalans, uns trens de via estreta coneguts popularment com el “carrilet”, que unien la plaça d’Espanya amb el Baix Llobregat i les mines del Bages (l’actual línia Llobregat-Anoia d’FGC). Per evitar accidents, les vies es van soterrar entre 1985 i 1997.

Rambla Just Oliveras

Just Oliveras (1887-1938) pertanyia a una família benestant de l’Hospitalet. Va impulsar el que es coneix com a segon eixample de l’Hospitalet, amb la urbanització d’uns terrenys familiars, incloent-hi la rambla que porta el seu nom. Posteriorment va ser alcalde de l’Hospitalet per la Lliga Regionalista en dues etapes i va morir assassinat durant la Guerra Civil.  

Can Serra

Can Serra és un dels barris de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser urbanitzat als anys seixanta sobre els camps de cultiu on es trobava la masia de la família Serra, també coneguda com a Torre Serra.

Florida

El barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, va néixer als anys seixanta, en el que eren uns terrenys de vinyes i garrofers, que fins aleshores es coneixen com les Planes.

Torrassa

La Torrassa és un altre dels barris de l’Hospitalet que va prendre el  nom d’una masia de la zona: la Casa de La Torrassa o Torre Llampada. En aquest cas, la finca es conserva a la ronda de la Torrassa, 123-129. La masia es va construir sobre les restes del Castell de Bellvís, i el nom de torrassa recordaria l’existència d’una gran torre fortificada.

Santa Eulàlia

El barri de Santa Eulàlia pren el seu nom de l’església de Santa Eulàlia de Provençana, la més antiga de l’Hospitalet de Llobregat (consagrada el 1101). Probablement el topònim Provençana, com Sant Martí de Provençals, és una derivació del terme llatí ager provintialis, que era com els romans anomenaven les terres de conreu properes a les colònies.

Mercat Nou

El Mercat Nou és el nom popular del mercat de Sants, obra de Pere Falqués i Urpí, responsable també del Mercat del Clot. Va ser inaugurat l’any 1913, en substitució de l’anterior mercat a l’aire lliure que estava ubicat a la plaça d’Osca. El nom fa referència al terreny on es va construir l’edifici, conegut com l’Hort Nou, on hi havia un mas i uns safaretjos.

Plaça de Sants

Quan es va inaugurar l’estació, l’any 1926, duia el nom de Sans, ja que en aquell moment la plaça de Sants ni tan sols existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982. Un topònim vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.

Hostafrancs

La teoria més acceptada sobre l’origen del nom del barri d’Hostafrancs és un hostal que regentava en aquesta zona Joan Corrades, natural d’Hostafrancs de Sió (la Segarra). Aquest establiment va tenir gran popularitat al segle XIX, quan Barcelona encara tenia muralles i molts carreters havien de fer nit als afores de la ciutat.

Espanya

L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera, qui també va fer enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça.

Rocafort

Molts carrers de l’Eixample deuen el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer, un dels grans  exponents de la Renaixença (un moviment de marcada exaltació patriòtica i històrica) va triar una llista de noms vinculats a personatges, institucions, territoris i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó. Un d’aquests personatges va ser Bernat de Rocafort, qui va ser lloctinent de Roger de Flor i posteriorment el seu successor al capdavant dels almogàvers.

Urgell

El carrer del comte d’Urgell és un altre dels personatges triats per Víctor Balaguer. Fa referència a Jaume II d’Urgell, comte d’Urgell, apel·lat el Dissortat. Va ser aspirant al tron de la Corona d’Aragó després de la mort sense descendència de Martí l’Humà, tot i que finalment l’escollit al Compromís de Casp va ser Ferran I. Disconforme amb la decisió, va iniciar una revolta però, fent honor al seu apel·latiu, va ser derrotat. Desposseït dels seus títols i béns, va acabar a la presó, on va morir.

Universitat

La plaça Universitat s’obre davant del que avui es coneix com l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Els orígens de la institució es remunten a l’Estudi General del segle XVI. L’edifici actual va ser construït entre 1863 i 1889 per Elies Rogent. Durant molts anys la UB va ser la Universitat, a seques, ja que no n’hi va haver cap altra a Catalunya fins a l’any 1968.

Catalunya

Tot i que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, la plaça Catalunya ha acabat convertida en el centre neuràlgic de la ciutat. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com Catalunya. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929, després de moltes expropiacions i enderrocs.

Urquinaona

La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Arc de Triomf

Estació ubicada al costat de l’Arc de Triomf, obra de Josep Vilaseca. L’origen dels arcs de triomf es remunta a l’època romana, amb la intenció de commemorar victòries militars. Però l’arc de Barcelona és en realitat una porta monumental, construida com a entrada al recinte de l’Exposició Universal de 1888, que s’ubicava al parc de la Ciutadella.

Marina

Marina és un dels carrers d’exaltació catalanista del nomenclàtor de Víctor Balaguer, ja que el nom commemora les glòries de la marina mercant i militar de la Corona d’Aragó.

Glòries

Com l’anterior, la denominació de plaça de les Glòries Catalanes, recorda les glòries cíviques i militars de Catalunya.

Clot

El topònim del barri del Clot ja apareix en època medieval (Clotum Melis, és a dir, Clot de Mel) i faria referència a una fondalada al voltant del rec Comtal, molt rica en hortes i en ruscs de mel.

Navas

Navas és un barri sorgit al voltant del carrer de Las Navas de Tolosa (nom primigeni de l’estació). Rememora una batalla històrica de la Reconquesta, el 16 de juliol de l’any 1212, on la unió de les tropes dels regnes cristians peninsulars (Aragó, Castella, Navarra i Portugal) va aconseguir la victòria sobre els àrabs.

La Sagrera

A l’edat mitjana, les sagreres eren un espai sagrat al voltant de les esglésies, que permetien als pagesos resguardar-se de la violència dels senyors feudals. El barri de la Sagrera de Barcelona deu el seu nom a l’espai de protecció al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals.

Fabra i Puig

Estació ubicada al passeig de Fabra i Puig, que des de 1918 porta aquest nom en homenatge dues grans personalitats de la burgesia industrial, els germans Ferran i Roman Fabra i Puig. A més de ser fundadors de la fàbrica de filatures Fabra i Coats, Ferran va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923.

Sant Andreu

Estació que porta el nom del barri de Sant Andreu de Palomar. Com Sants, Sant Andreu era un municipi independent, agregat a Barcelona l’any 1897. Aquest nucli va créixer al voltant de l’església consagrada a Sant Andreu, que està documentada des de l’any 974. L’església encara es conserva, tot i que l’edifici actual és del segle XIX.

Torras i Bages

El passeig de Torras i Bages deu el seu nom a l’eclesiàstic Josep Torras i Bages (1846-1916). Va ser bisbe de Vic i se’l considera un dels exponents del catalanisme conservador i catòlic. Va participar en la redacció de les Bases de Manresa. Seves són frases com «Cataluña será cristiana o no será» i «Cataluña la hizo Dios, no la hicieron los hombres».

Trinitat Vella

La Trinitat Vella és un dels barris del districte de Sant Andreu. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va dividir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió s’ha mantingut per l’avinguda Meridiana, prolongada fins aquí l’any 1961.

Baró de Viver

Baró de Viver es va construir l’any 1928 com a barri de cases barates, impulsades pel Patronato de la Habitación de Barcelona, per allotjar obrers que venien a l’Exposició de 1929. El barri porta del nom de l’aleshores alcalde de Barcelona (batlle durant gairebé tota la dictadura de Primo de Rivera), Darío Rumeu i Freixa (1886-1970), segon baró de Viver. El títol va ser creat pel rei Alfons XIII en favor del seu pare, Darío Rumeu i Torrents, un polític monàrquic que va arribar a presidir la Diputació de Barcelona. La família Rumeu era originària de Mataró i la baronia feia referència a les seves possessions a Argentona, on hi tenien una capella romànica dedicada a la Mare de Déu del Viver, que encara es conserva.

Santa Coloma

La primera estació inaugurada a Santa Coloma de Gramenet va ser batejada amb el nom del municipi, que deu el seu topònim a una església dedicada a una màrtir hispànica: Coloma de Sens.

Fondo

Fondo és un dels barris de Santa Coloma de Gramenet. El nom va aparèixer als anys vint, quan a la fondalada al voltant d’una riera (l’actual carrer Verdaguer) s’hi van començar a instal·lar famílies d’immigrants, que venien a treballar a l’Exposició de 1929.

Publicat originalment a: https://historiesdebcn.com/don-venen-els-noms-de-les-estacions-de-la-l1-del-metro-de-barcelona/

D’on venen els noms de les estacions de l’L2 del metro?

• 

Paral·lel

L’avinguda del Paral·lel va ser creada per Ildefons Cerdà en el seu pla d’eixample de Barcelona. Ell mateix li va donar aquest nom, perquè el traçat està alineat amb un paral·lel terrestre, el 41º 22′ 33″ Nord.

Sant Antoni

Els antonians eren una comunitat religiosa dedicada a l’assistència hospitalària. El convent de Sant Antoni Abat estava al costat d’un portal de la muralla, on atenien sanitàriament als viatgers que arribaven a la ciutat. Al voltant es va anar desenvolupant un barri que ha conservat el nom del convent, destruït a la Guerra Civil.

Universitat

La plaça Universitat s’obre davant del que avui es coneix com l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Els orígens de la institució es remunten a l’Estudi General del segle XVI. L’edifici actual va ser construït entre 1863 i 1889 per Elies Rogent. Durant molts anys la UB va ser la Universitat, a seques, ja que no n’hi va haver cap altra a Catalunya fins a l’any 1968.

Passeig de Gràcia

Passeig de Gràcia és el nom que es va donar l’any 1821 al camí que anava de la ciutat vella de Barcelona fins a Gràcia, que aleshores era un barri extramuralles.

Tetuan

La plaça de Tetuan rep el seu nom per la conquesta d’aquesta ciutat per part de l’exèrcit espanyol durant l’anomenada Guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya (1859-1860). En el conflicte van participar milers de voluntaris catalans a les ordres del general Prim. Tetuan prové de Tittāwīn, que en berber significa «ulls».

Monumental

La Monumental va ser la plaça de toros més gran de Barcelona (fins a 24.000 espectadors), d’aquí el seu nom. Es va construir l’any 1916, ampliant d’una plaça existent prèviament, anomenada El Sport.

Sagrada Família

Josep Maria Bocabella va ser un filantrop i catòlic fervent. Després de visitar el santuari de la Santa Casa de Loreto va decidir construir a Barcelona un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família, és a dir, a Josep, Maria i Jesús. L’arquitecte Francesc de Paula del Villar va iniciar les obres el 1882. A l’any següent Bocabella el va reemplaçar per Antoni Gaudí.

Encants

Parada ubicada al costat dels Encants Nous i no massa lluny dels Encants Vells. Els Encants són un mercat brocanter que existeix des del segle XIV. El nom prové de la venda a l’encant, és a dir, en subhasta pública, o pel fet de cantar-se els preus. Els Encants van passar per diversos espais de Barcelona abans d’assentar-se a les Glòries, el 1928. Tres anys després un grup de venedors es van segregar per instal·lar els anomenats Encants Nous al carrer Dos de Maig. Als anys cinquanta es va construir un bloc d’habitatges en el mateix lloc i les parades a l’aire lliure es van convertir en les actuals galeries comercials als baixos de l’edifici.

Clot

El topònim del barri del Clot ja apareix en època medieval (Clotum Melis, és a dir, Clot de Mel) i faria referència a una fondalada al voltant del rec Comtal, molt rica en hortes i en ruscs de mel.

Bac de Roda

El carrer Bac de Roda està dedicat a Francesc Macià i Ambert, un dels líders militars que van lluitar contra les tropes borbòniques a la Guerra de Successió.  Estava casat amb la pubilla del mas Bac de Roda (al municipi de les Masies de Roda), d’on venia el seu malnom. Etimològicament, Bac indicava una zona a l’obaga i Roda podria referir-se la l’existència de molins a la zona.

Sant Martí

Sant Martí de Provençals és un antic municipi, avui barri, nascut al voltant d’un temple dedicat a sant Martí de Tours. L’església que es conserva actualment és del segle XV, aixecada sobre una capella anterior.

La Pau

Durant el franquisme l’Obra Sindical del Hogar va construir el barri de la Pau, aleshores anomenat La Paz. El mateix Franco el vau inaugurar l’any 1966, dins dels actes del 25è aniversari del final la Guerra Civil, efemèride que la propaganda del règim va celebrar com els «25 años de paz». Altres barris i edificis construïts arreu de l’estat en aquesta època porten el mateix nom, com l’Hospital de La Paz de Madrid.

Verneda

El barri de la Verneda de Sant Adrià de Besòs recorda que antigament existia en aquest lloc un bosc de verns, arbres que creixen en la riba dels rius, en aquest cas del Besòs. Altres topònims catalans tenen el mateix origen, com Sant Just Desvern.

Artigues | Sant Adrià

L’estació està ubicada a l’avinguda de Joan XXIII (aquest era el seu nom original ), dins el terme municipal de Badalona però molt a prop de Sant Adrià. Artigues és un barri badaloní urbanitzat a principis del segle XX per un promotor d’origen xilè, Francisco Artigas. Conegut inicialment com el Poblado Artigas, posteriorment el nom es va catalanitzar. Pel que fa a Sant Adrià de Besòs, l’origen del municipi és una església parroquial dedicada a sant Adrià de Nicomèdia. Documentada des de 1012, va ser destruïda diverses vegades. El temple actual és de 1940.

Sant Roc

Barri de Badalona edificat l’any 1966 per l’Obra Sindical del Hogar. Es va batejar en honor a sant Roc, copatró de la ciutat.

Gorg

El nom d’aquest barri de Badalona recorda que antigament existia en aquest lloc un gorg, és a dir, un gran toll d’aigua, format pel pas del riu Besòs.

Pep Ventura

La plaça badalonina de Pep Ventura està dedicada a Josep Maria Ventura, músic i compositor, considerat el pare de la sardana.

Badalona Pompeu Fabra

El topònim Badalona deriva de la Baetulo romana. L’any 2010 una campanya ciutadana va aconseguir que la plaça i l’estació de metro que s’estaven construint al centre de la ciutat portessin el nom de Pompeu Fabra, en homenatge al filòleg i modernitzador del català, que va viure a Badalona.

Publicat originalment a: https://historiesdebcn.com/don-venen-els-noms-de-les-estacions-de-l2-del-metro/

Tal dia com avui del 1987 entrava en funcionament el primer tren de la sèrie 4000 a la L1 del metro de Barcelona.

#Taldiacomavui del 1987 entrava en funcionament el primer tren de la sèrie 4000 a la L1 del metro de #Barcelona. Alguns trens d’aquesta sèrie funcionaven de manera experimental a la L3. Així ho vam explicar.

D’on venen els noms de les estacions de l’L3 del metro?

• 

Zona Universitària

La Zona Universitària (originalment anomenada Ciutat Universitària) es va  començar a construir als anys 1950 per tal de descentralitzar les facultats, fins aleshores concentrades a l’edifici històric de la plaça Universitat.

Palau Reial

L’edifici del Palau Reial de Pedralbes era una finca d’Eusebi Güell, qui la cedir a la Família Reial Espanyol l’any 1918 per tal que fos utilitzada com residència de la corona en les seves visites a Barcelona. Va tenir aquest ús fins a la proclamació de la  Segona República el 1931.

Maria Cristina

Maria Cristina d’Habsburg-Lorena va ser reina consort d’Espanya (1879-1885) pel seu matrimoni amb Alfons XII i reina regent després (1885-1902), durant la minoria d’edat del seu fill Alfons XIII. El 1927 Barcelona li va dedicar la plaça de la Reina Maria Cristina, situada a l’avinguda Diagonal, que aleshores duia el nom del seu fill.

Les Corts

El barri de les Corts té el seu origen en l’antic poble de les Corts de Sarrià, agregat a Barcelona el 1897. Es creu que el topònim deriva del llatí cohors, que s’utilitzava per designar les finques rurals.

Plaça del Centre

Plaça ubicada al centre d’una urbanització realitzada el 1873 pel comte de Bell·lloc en els antics terrenys agrícoles de Can Novell.

Sants-Estació

La primera estació de ferrocarril de Sants, ubicada molt a prop de l’actual, va entrar en servei el 1855, a l’aleshores poble independent de Santa Maria de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis”.

Tarragona

Carrer dedicat a la ciutat de Tarragona, topònim que prové de l’antiga ciutat romana de Tarraco, que va ser capital de la província Hispània Citerior.

Espanya

L’aspecte actual de la plaça d’Espanya data de finals dels anys vint, quan es va arranjar com a entrada del recinte de l’Exposició de 1929. Sovint s’ha dit que el nom el va imposar Primo de Rivera, qui també va fer enderrocar les quatre columnes de Puig i Cadafalch. El cert, però, és que el bateig amb el nom d’Espanya va ser força abans: l’any 1908, quan es va inaugurar la primera urbanització de la plaça.

Poble Sec

El barri del Poble-sec té el seu origen a mitjans del segle XIX, quan es van urbanitzar uns terrenys d’hortes a la falda de Montjuïc, fora de les muralles de Barcelona. Existeixen dues teories sobre l’origen del topònim. La més estesa és que la instal·lació de prats d’indianes, que consumien grans quantitats d’aigua, va assecar els pous de la zona. D’altra banda, l’existència del topònim Poble sec en diferents municipis catalans fa creure que pugui tractar-se d’un antic terme per referir-se a una zona allunyada del centre urbà, poblada per gent humil i immigrants.

Paral·lel

L’avinguda del Paral·lel va ser creada per Ildefons Cerdà en el seu pla d’eixample de Barcelona. Ell mateix li va donar aquest nom, perquè el traçat està alineat amb un paral·lel terrestre, el 41º 22′ 33″ Nord. Originalment aquesta estació s’anomenava «Pueblo Seco» i l’actual de Poble Sec duia el nom del carrer Parlament.

Drassanes

Fa referència a les antigues Drassanes Reials, edifici d’origen medieval, ara seu del Museu Marítim, on es construïen les galeres de guerra de l’armada del rei d’Aragó. El terme drassana prové de l’àrab hispànic dâr aṣ–ṣánam, que significa «casa de la construcció».

Liceu

Parada ubicada al costat del Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1847. Va ser construït per la societat Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès de S.M. Isabel II, d’on li ve el nom. El terme liceu, aplicat a una entitat cultural o recreativa, prové del llatí Lycēum, en referència a l’escola peripatètica d’Aristòtil.

Catalunya

La plaça Catalunya, que no apareixia al projecte d’Eixample de Cerdà, ha acabat convertida en el centre neuràlgic de Barcelona. Van ser els ciutadans i diverses campanyes de la premsa qui demanava a l’Ajuntament la creació d’una gran plaça, que va ser popularment batejada com Catalunya. Les primeres urbanitzacions es van fer amb motiu de l’Exposició de 1888 i van culminar a l’Exposició de 1929, després de moltes expropiacions i enderrocs.

Passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia es va inaugurar el 1827 amb la reurbanització de l’antic camí que anava de la ciutat vella de Barcelona fins a Gràcia, que aleshores era un barri extramuralles. L’estació va ser construïda sota l’encreuament del passeig de Gràcia amb Aragó, i inicialment duia el nom d’aquest carrer.

Diagonal

Per l’avinguda Diagonal, que travessa diagonalment l’Eixample del Pla Cerdà. El nom del carrer, atribuït al mateix Cerdà, ha canviat múltiples vegades al llarg de la història.

Fontana

Estació ubicada on hi havia una gran finca senyorial que era coneguda com la Fontana, possiblement per l’existència d’una font al seu jardí.

Lesseps

Ferdinand-Marie de Lesseps va ser el cònsol de França a Barcelona entre 1842 i 1848. El 1842 el diplomàtic va intervenir per aturar el bombardeig de la ciutat que havia ordenat el general Espartero. Com a mostra d’agraïment la plaça Lesseps va ser batejada en honor seu.

Vallcarca

Etimològicament, el nom del barri de Vallcarca prové de la contracció de «Vallcàrquera», en referència a la vall encaixonada entre els turons del Putget i del Coll.

Penitents

El barri dels Penitents (que administrativament forma una unitat amb Vallcarca) recorda els ermitans que habitaven les coves d’aquesta muntanya al segle XIX. Hi anaven a fer penitència, és a dir, a penedir-se dels seus pecats.

Vall d’Hebron

Vall d’Hebron és un dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Històricament aquest territori havia format part del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 1393. Però abans a la zona ja hi vivien uns ermitans, que possiblement li van donar el nom de la Vall d’Hebron per la seva semblança amb aquesta ciutat bíblica de Palestina.

Montbau

El Patronat Municipal de l’Habitatge va construir el barri de Montbau entre finals dels anys 1950 i principis dels 1960, seguint els principis de l’Arquitectura Moderna. Segons Huertas Claveria el nom del barri el va inventar el gerent del Patronat, Martínez-Marí, inspirant-se en l’Interbau celebrada a Berlín el 1957 i barrejant el nom d’un torrent de la zona, Gombau, amb el prefix «mont», en referència a la situació a la falda de la muntanya.

Mundet

Les Llars Anna Gironella de Mundet van ser construïdes el 1957 gràcies al donatiu de l’empresari Arturo Mundet, per substituir l’antiga Casa de Caritat del Raval. Era una institució benèfica dedicada a l’atenció d’orfes, ancians i malalts. Actualment el recinte l’ocupa un campus universitari.

Valldaura

El passeig de Valldaura deu el seu nom al desaparegut monestir de Santa Maria de Valldaura, a Collserola, que posteriorment es va convertir en el palau reial dels comtes de Barcelona. Segons Carreras Candi, el terme prové de «Vallis Laurea», és a dir, una vall de llorers.

Canyelles

Canyelles va ser l’últim polígon d’habitatges del franquisme, inaugurat  el 1978. Actualment és un dels barris de Nou Barris. El nom fa referència al torrent de Canyelles, que baixava pel Turó d’en Segarra des de la Font de Canyelles. El topònim «Cannellas» està documentat des de 991 i etimològicament fa referència a l’existència de canyars a la zona.

Roquetes

Les Roquetes és un barri autoconstruït al turó del mateix nom, d’on antigament s’extreien roques i minerals. L’existència de mines i pedreres al turó es reflecteix també en els noms del carrers com Cantera o la Baixada del Pedregar. Abans d’inaugurar-se aquesta estació, Via Júlia (L4) havia dut el nom de Roquetes, fins al 1999.

Trinitat Nova

La Trinitat Nova és un altre dels tretze barris de Nou Barris. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santísima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línea de tren del Ferrocarril del Nord va dividir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió l’ha mantingut l’avinguda Meridiana, prolongada fins aquí l’any 1961.

Publicar originalment a: https://historiesdebcn.com/don-venen-els-noms-de-les-estacions-de-ll3-del-metro/

D’on venen els noms de les estacions de l’L4 del metro?

• 

La Pau

Durant el franquisme l’Obra Sindical del Hogar va construir el barri de la Pau, aleshores anomenat La Paz. El mateix Franco el vau inaugurar l’any 1966, dins dels actes del 25è aniversari del final la Guerra Civil, efemèride que la propaganda del règim va celebrar com els «25 años de paz». Altres barris i edificis construïts arreu de l’estat en aquesta època porten el mateix nom, com l’Hospital de La Paz de Madrid.

Besòs

El barri del Besòs, que administrativament està unit al del Maresme, va ser construït als anys seixanta a la riba del riu del mateix nom. Besòs deriva de Bissaucio, topònim que s’ha interpretat com el riu de les “dues salzeredes“. La salzeda és el conjunt d’arbres i arbusts de fulla caduca, com el salze i el pollancre, que creixen a les riberes.

Besòs Mar

Estació ubicada al barri del Besòs, com l’anterior, però més propera al mar. Aquest nom se li va donar el 1985, tres anys després de la seva inauguració, canviant l’original de Mina, nom d’un barri de Sant Adrià de Besòs que prové d’una antiga mina d’aigua.

El Maresme | Fòrum

Estació inaugurada el 2003 per donar servei al recinte del Fòrum de les Cultures 2004, situat al barri del Maresme, antiga zona d’aiguamolls del litoral.

Selva de Mar

El carrer Selva de Mar pren el nom d’un poble de l’Alt Empordà. Malgrat el topònim, el municipi va perdre la sortida al mar l’any 1787, quan el Port de la Selva es va segregar.  Etimològicament ,”Selva” deriva del llatí “silva“, que significa bosc.

Poblenou

El barri del Poblenou té els seus orígens en un poblat nou que es va establir a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Al segle XIX el Poblenou era la zona més industrialitzada del país, i se’l coneixia com el “Manchester català”. El seu caràcter propi, diferent de la resta de Sant Martí, va propiciar un intent per independitzar-se, que no va prosperar.

Llacuna

El terme llacuna fa referència a uns terrenys que antigament estaven inundats per l’aigua. L’estany va ser dessecat al segle XIX per donar lloc al barri de la Llacuna, a Sant Martí de Provençals.

Bogatell

El Bogatell era una antiga riera que baixava des del Guinardó per desembocar, originalment, a la llacuna del Poblenou. El nom possiblement prové de la boga (gènere Typha), una planta aquàtica.

Ciutadella | Vila Olímpica

El parc de la Ciutadella va ser urbanitzat a partir de 1873 en els terrenys de l’antiga ciutadella militar que Felip V va aixecar per controlar la ciutat. Al costat del parc, en una antiga zona industrial del Poblenou coneguda com Icària, s’hi va construir la Vila Olímpica per allotjar els participants en els Jocs Olímpics de 1992.

Barceloneta

Al construir de la ciutadella es van enderrocar centenars de cases del barri de la Ribera. Els veïns van ser traslladats a uns terrenys a prop del port, que s’havien anat guanyant al mar gràcies a la construcció d’un espigó. Aquest nou barri extramuralles seria conegut com la Barceloneta, és a dir, la petita Barcelona.¹

Jaume I

Carrer obert a mitjans del segle XIX com a part de l’eix Ferran-Princesa, que creuava la ciutat vella. Aquest tram es va dedicar a Jaume I, el Conqueridor (1208-1276), comte de Barcelona i rei d’Aragó, Mallorca i València.

Urquinaona

La plaça d’Urquinaona està dedicada a José María de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona de 1878 a 1883. Es va guanyar l’estima de la burgesia industrial catalana defensant les polítiques proteccionistes al Senat, en una època en què l’església tenia una quota representativa a la cambra alta espanyola. Va aconseguir que la Mare de Déu de Montserrat fos proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Passeig de Gràcia

El passeig de Gràcia es va inaugurar el 1827 amb la reurbanització de l’antic camí que anava de la ciutat vella de Barcelona fins a Gràcia, que aleshores era un barri extramuralles. L’estació va ser construïda sota l’encreuament del passeig de Gràcia amb la Gran Via, i inicialment duia el nom d’aquest carrer.

Girona

Girona va ser un dels noms triats per l’escriptor i polític Víctor Balaguer per batejar els carrers de l’Eixample, com a part d’un conjunt de vies relacionades amb la Guerra del Francès, com Bailèn, Bruc, Dos de Maig o Independència. La ciutat de Girona va ser escenari de tres setges de les tropes napoleòniques entre 1808 i 1809.

Verdaguer

Estació ubicada sota el passeig de Sant Joan, que originalment duia el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en temps franquistes. El 1982 es va canviar el nom pel d’una plaça propera, dedicada al sacerdot i poeta Mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, va ser el recuperador del català com a llengua poètica, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.

Joanic

La plaça Joanic deu el seu nom a l’antic propietari dels terrenys, Esteve Joanic (o Juanich, segons els documents de l’època) que va fer-ne la primera urbanització el 1877.

Alfons X

L’estació d’Alfons X es troba a la plaça d’Alfons el Savi, que va ser rei de Castella al segle XIII. El sobrenom li va ser donat per la seva tasca com a legislador i impulsor la prosa literària en castellà.

Guinardó | Hospital de Sant Pau

El barri del Guinardó es va construir als terrenys del Mas Guinardó, un nom que prové de “guinarda”, un mot antic per referir-se a la guineu, animal que era freqüent a la zona.

L’Hospital de la Santa Creu es va crear el 1401 al carrer Hospital, al barri del Raval. El 1902 va començar la construcció d’un nou recinte a l’Eixample i se li va afegir la dedicació a Sant Pau en memòria de Pau Gil, mecenes que el va fer possible.

Maragall

El passeig i la plaça Maragall estan dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).

Llucmajor

La plaça Llucmajor formava part d’un conjunt de vies del barri de Porta, urbanitzades als anys cinquanta, que van ser dedicades a localitats balears com Sóller, Ciutat de Mallorca o Formentor. Llucmajor és el municipi més gran de Mallorca.  El 2016 l’Ajuntament li va canviar el nom per plaça de la República, però va conservar el topònim Llucmajor traslladant-lo als jardins contigus. Es creu que  Llucmajor prové del llatí lūcu maiōre, que significa “el bosc més gran”.

Via Júlia

La via Júlia, com la via Favència i la via Augusta, fa referència a la denominació romana de Barcelona: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El nom Iulia era un homenatge a la família Júlia-Clàudia, dinastia de l’emperador August, que va fundar la ciutat. Fins al 1999 aquesta estació s’anomenava Roquetes, que actualment és una parada de l’L3.

Trinitat Nova

La Trinitat Nova és un dels tretze barris de Nou Barris. El topònim prové d’una capella dedicada a la Santíssima Trinitat, aixecada en aquests terrenys l’any 1413 i cremada durant la Guerra del Francès. La línia de tren del Ferrocarril del Nord va partir la Trinitat en dues: la Nova i la Vella. Les vies del tren es van soterrar, però la divisió l’ha mantingut l’avinguda Meridiana.

Posted by Històries de Barcelona on 4 febrer 2021

D’on venen els noms de les estacions de l’L4 del metro?

D’on venen els noms de les estacions de l’L5 del metro?

• 

Dos poetes, un virrei i una pubilla. Són alguns dels personatges que donen nom a les estacions de la línia 5 (L5) del metro de Barcelona. Noms que formen part de la nostra vida quotidiana, que veiem, escoltem i repetim desenes de vegades, sense saber, molts cops, el seu origen.

Cornellà Centre

Cornellà Centre és un dels barris de Cornellà de Llobregat. El topònim deriva del llatí Cornelianus, en referència a algú anomenat Cornelius que deuria establir una vil·la romana en el lloc.

Gavarra

La Gavarra és un barri de Cornellà de Llobregat, que deu el seu nom al Mas Gavarra, una masia desapareguda. La gavarra o roser silvestre és un arbust de la família de les rosàcies.

Sant Ildefons

Un altre dels barris de Cornellà. Aixecat als anys seixanta per Construciones Españolas —antecedent de la immobiliària Habitat—, que el va batejar com la «Ciudad Satélite San Ildefonso». La referència al sant possiblement era un homenatge a Josep Ildefons Suñol, fill de Josep Suñol —diputat i president del Barça assassinat a la Guerra Civil—, que era soci de la constructora, juntament amb Josep Maria Figueras Bassols.

Can Boixeres

El parc de Can Boixeres, a l’Hospitalet de Llobregat, ocupa els terrenys d’una antiga masia, adquirida el 1877 per Lluís Buxeres, de qui va pendre el nom.

Can Vidalet

El barri de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat, deu el seu nom a una antiga finca d’estiueig propietat de la família Vidal-Ribas. Can Vidalet va ser enderrocada després de la Guerra Civil, però el jardins es conserven i avui són un parc públic. Primitivament l’estació duia el nom de Maladeta, pel carrer on s’ubica.

Pubilla Cases

Barri de l’Hospitalet de Llobregat que deu el seu nom a la finca pairal construïda el 1771 per Josefa Cases i Clavell, coneguda com la Pubilla Cases. La pubilla era, segons el Dret Civil Català, la dona instituïda hereva.

Collblanc

Collblanc és un barri de l’Hospitalet. “Coll” (o collada) és un terme geogràfic, que fa referència a la part més baixa  entre dos cims.  Antigament aquesta zona era anomenada Terrarios Albos (Terrers Blancs) per la presència de pedres calcàries blanquinoses, que serien l’origen del topònim del barri i de la Riera Blanca. Fins a 1982 s’anomenava «San Ramón», per la seva proximitat a la parròquia barcelonina de Sant Ramon Nonat.

Badal

Pels germans Josep i Oleguer Badal, propietaris d’un molí fariner a la Bordeta. A finals del segle XIX els Badal van obrir un carrer que duia el seu cognom. Actualment s’ha convertit en una rambla sobre la ronda del Mig, que ha acabat donant nom a l’estació de metro i a tot un sector de Sants.

Plaça de Sants

Quan es va inaugurar aquesta parada, l’any 1926, duia el nom de Sans, ja que en aquell moment la plaça de Sants ni tan sols existia. El nom actual el va adoptar l’any 1982. El topònim està vinculat a la parròquia de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual va créixer el municipi, ara barri, de Sants. El debat entre l’escriptura de Sants o Sans (en referència a la salubritat del lloc) va durar molts anys; avui en dia s’ha consolidat l’ús de la “t“, basant-se en documents antics on es menciona “Sancta Maria de Sanctis“.

Sants-Estació

L’estació de metro es va inaugurar l’any el 1969 –abans de la construcció de l’actual estació de ferrocarril– i duia el nom de Roma, per la seva proximitat a l’avinguda de Roma.

Entença

El carrer d’Entença, com la majoria de l’Eixample, deu el seu nom a l’escriptor i polític Víctor Balaguer, qui va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de batejar les noves vies que s’anaven urbanitzant a mesura que la ciutat s’expandia més enllà de les muralles. Balaguer, un dels grans  exponents de la Renaixença (un moviment de marcada exaltació patriòtica i històrica) va triar una llista de noms vinculats a personatges i fets històrics catalans, especialment dels temps de la Corona d’Aragó. Entre aquests hi havia diversos almogàvers com Roger de Flor, Bernat de Rocafort o Berenguer d’Entença.

Hospital Clínic

Un hospital clínic és, per definició, aquell on l’assistència als malalts es relaciona amb l’ensenyament dels estudiants. L’Hospital Clínic de Barcelona és l’hospital universitari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Diagonal

Per l’avinguda Diagonal, que travessa diagonalment l’Eixample del Pla Cerdà. El nom del carrer, atribuït al mateix Cerdà, ha canviat múltiples vegades al llarg de la història.

Verdaguer

Estació ubicada sota el passeig de Sant Joan, que originalment duia el nom de General Mola, com s’anomenava el carrer en temps franquistes. El 1982 es va canviar el nom pel de la plaça propera dedicada al sacerdot i poeta Mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902). Figura clau de la Renaixença, va ser el recuperador del català com a llengua poètica, amb obres com L’Atlàntida o Canigó.

Sagrada Família

Josep Maria Bocabella va ser un filantrop i catòlic fervent. Després de visitar el santuari de la Santa Casa de Loreto va decidir construir a Barcelona un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família, és a dir, a Josep, Maria i Jesús. L’arquitecte Francesc de Paula del Villar va iniciar les obres el 1882, però un any més tard Bocabella el va reemplaçar per Antoni Gaudí.

Sant Pau | Dos de Maig

Estació que originalment duia el nom del carrer on s’ubica: «Dos de Mayo». El 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid contra l’ocupació napoleònica, que acabaria desembocant en la Guerra del Francès.  Víctor Balaguer va batejar un conjunt de vies de l’Eixample en memòria d’aquesta guerra, com Independència, Bruc o la mateixa Dos de Maig.

El 1982 l’estació va passar a dir-se Hospital de Sant Pau, per la proximitat amb aquest equipament sanitari, que deu el seu nom a Pau Gil, mecenes que el va fer possible. Quan el recinte hospitalari es va traslladar, l’estació es va rebatejar combinant les dues denominacions històriques.

Camp de l’Arpa

El Camp de l’Arpa és un dels noms de barri més singulars de Barcelona. Es creu que el topònim és una deformació de “Camp de l’Arca”, que feia referència a una arca o dolmen que hi havia en aquesta zona. Se sap de la seva existència perquè apareix citada en un document de 1037, on es parla de “ad ipsa archa” (“lloc on hi ha aquella arca”).

La Sagrera

A l’edat mitjana, les sagreres eren un espai sagrat al voltant de les esglésies, que permetien als pagesos resguardar-se de la violència dels senyors feudals. El barri de la Sagrera de Barcelona deu el seu nom a l’espai de protecció al voltant de l’església de Sant Martí de Provençals.

Congrés

Estació ubicada al barri del Congrés (que administrativament forma una unitat amb el barri dels Indians). L’any 1952 es va celebrar a Barcelona el 35è Congrés Eucarístic Internacional, una gran trobada de l’Església catòlica amb religiosos de tot el món. Coincidint amb l’esdeveniment el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, va impulsar la construcció d’un polígon d’habitatges socials, conegut com les «Viviendas del Congreso», nom primitiu de l’estació.

Maragall

El passeig i la plaça Maragall estan dedicats al poeta i escriptor modernista Joan Maragall i Gorina (1860-1911).

Virrei Amat

La plaça del Virrei Amat deu el seu nom a Manuel d’Amat i de Junyent (1704-1782), un aristòcrata i militar català que va ser virrei del Perú (1761-1776). El Virregnat del Perú eren uns territoris colonials de l’Imperi Espanyol a l’Amèrica del Sud, que s’estenien gairebé per tot el continent (molt més enllà de l’actual Perú). Amat era propietari de la finca de can Sitjar, que estava situada a la plaça que avui porta el seu nom.

Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina era un nucli rural, al voltant de l’església del mateix nom, dins el terme de Sant Andreu de Palomar. Actualment Vilapicina és un barri —juntament amb Torre Llobeta— del districte de Nou Barris. El terme «Villa Peciguina» apareix per primera vegada esmentat al segle X. Es creu que el topònim prové del llatí picis (pega), en referència a la resina que s’extreia dels pins de la zona i que s’utilitzava per segellar els vaixells. Aquest mateix origen està present al barri veí de Can Peguera.

Horta

El barri d’Horta era un poble independent que va ser agregat a Barcelona l’any 1904. El topònim apareix documentat per primera vegada el 965 com a «Vall d’Orta» (sense h). El nom anava lligat a la família dels Orta, propietària d’aquell paratge de boscos i hortes.

El Carmel

El turó i el barri del Carmel deuen el seu nom a un santuari, fundat l’any 1864, dedicat a la Mare de Déu del Mont Carmel o Verge del Carme, que és una de les advocacions de la Mare de Déu. El nom prové del Mont Carmel d’Israel. Karmel és una paraula àrab que significa “vinya” o “jardí”.

El Coll | La Teixonera

Estació que dóna servei a dos petits barris. D’una banda, el Coll (districte de Gràcia), anomenat així per l’església de la Mare de Déu del Coll. Segons la tradició, l’ermita es va construir per la troballa d’una imatge de la Verge en aquella collada.

D’altra banda, el barri de la Teixonera (districte d’Horta Guinardó) té el seu origen en la Colònia Taxonera, una urbanització impulsada el 1915 per l’industrial Joaquim Taxonera, en uns terrenys de la seva propietat. Teixonera és la forma catalanitzada del cognom Taxonera.

Vall d’Hebron

Vall d’Hebron és un dels barris del districte d’Horta-Guinardó. Històricament aquest territori havia format part del desaparegut monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat el 1393. Però abans a la zona ja hi vivien uns ermitans, que possiblement li van donar el nom de la Vall d’Hebron per la seva semblança amb aquesta ciutat bíblica de Palestina.

Posted by Històries de Barcelona on 8 abril 2021

D’on venen els noms de les estacions de l’L5 del metro?

Art al Metro

Sóc Roser Nogués, una aficionada a la fotografia hi ha la vegada poder tenir un recull de les obres d’art que estan a les diferents estacions de les línies de metro de Barcelona, Això m’ha portat a fer una petita investigació per internet i poder saber més sobre el metro.

Ja tenia un llibre fet l’any 2015, però, vist que hi faltaven estacions per fotografiar amb la nova informació que he trobat i uns amics m’han proporcionat, he decidit reformar el llibre i fer-lo de nou.

El motiu de fer aquest llibre va ser en comprovar que les persones que normalment agafant el metro i altres a qui he preguntat no sabien ubicar-me a on es trobava la foto que els i ensenyava, i la riquesa d’art que tenim al metro, també la història que representa, no sé qui ho va dir, però tenia molta raó; “Si perdem la nostra història,  perdem la nostra identitat», i aquesta  és la meva petita aportació perquè quedi constància del que hi ha en el nostre metro.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Estem fent actualització del llibre propers dies presentarem esborrany a la Fundació de TMB.

La Fundació de TMB ha donat el ok a aquesta iniciativa.

És important ressaltar que Andana Central està gestiona’n la iniciativa del llibre Art al Metro, per fer un Metro més integrat a la ciutat i no un lloc de pas com ara.

Clausura de l’exposició Fotogràfica dels 50 anys de la desaparició dels Tramvies.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Ahir al Centre Mata-Ramis del barri d’Horta, va tenir lloc cerimònia de clausura de l’exposició Fotogràfica dels 50 anys de la desaparició dels Tramvies.

Organitzat per AA.VV. D’Horta I Andana Central.

Va presidir l’acte, el conseller de Patrimoni i Memòria històrica del Districte Horta-Guinardó, Sr. Diego Hernández, acompanyat per Ramon Carbó, president Andana Central membre AA.VV. D’Horta i col·laborador de l’exposició, Sr. Joan Termes impulsor de l’exposició fotogràfica membre AA.VV. D’Horta àrea de Patrimoni i Cultura.

L’acte va constar d’introducció a la desaparició dels Tramvies, fa 50 anys, es passa un vídeo referent al tema de l’exposició.

El Sr. Joan Termes va continuar explicant la història de la desaparició dels Tramvies, després un torn de preguntes.

Dels assistents, va clausurar l’acte el conseller de Patrimoni I memòria històrica Sr. Diego Hernández, copsant les opinions assistents als li va agradar molt l’exposició i la conferència del Sr. Joan Termes.

Es faran més exposicions i conferències a la resta de barris de Barcelona I àrea Metropolitana.