El proyecto de Antonio Palacios todavía conserva la decoración original y está abierto desde este sábado, gratis y con cita
Dentro de la estación de Pacífico se esconde un trocito de arte. Y desde este sábado todos los madrileños pueden disfrutar de los azulejos blancos y azules y las delicadas flores que decoran las paredes del interior del vestíbulo diseñado por el arquitecto Antonio Palacios. “En este caso, Palacios eligió ese color como homenaje al azul del océano Pacífico, haciendo referencia al nombre de este barrio”, cuenta Luis María González, el encargado de los Museos del Metro. A partir de este sábado podrá volver a visitarse de forma gratuita y guiada este espacio, divido en tres bóvedas dentro del suburbano, que quedó cerrado como tantos otros lugares con la pandemia. Antes, hace falta concertar una cita.
El vestíbulo de la antigua estación de Pacífico comenzó a prestar servicio a los usuarios en 1923 hasta su cierre en 1966. Su restauración empezó en 2007 y terminó 10 años después, por lo que estuvo abierto al público durante un tiempo muy corto antes de que la pandemia obligara su cierre. Ahora su esperada reapertura recupera la decoración original diseñada por Antonio Palacios (1874-1945). “El azul fue algo novedoso en ese momento”, explica González, el responsable de ‘Andén 0′.
Antiguo vestíbulo de la estación de metro de Pacifico, que fue obra del arquitecto Antonio Palaciosvictor sainz
Palacios, aunque nacido en Galicia, fue tan decisivo para Madrid como lo fue Gaudí para Barcelona. Fue él quien ideó algunos de los edificios más significativos para la capital, como la imponente catedral laica de piedra blanca que hoy alberga el Ayuntamiento, el Palacio de Cibeles, que fue durante muchos años la sede central de Correos, declarado bien de interés cultural. A la lista de sus obras se suman el Palacio de Maudes -que alberga la Consejería de Transportes, Vivienda e Infraestructuras-, la sede del Círculo de Bellas Artes y la del Instituto Cervantes. El propio logotipo de la compañía de Metro, ese rombo en rojo y azul como un guiño al suburbano londinense, nació también del ingenio de Palacios.
El proyecto original contemplaba un vestíbulo abovedado con un lucernario central que se modificó por el actual, que es de planta rectangular con machones que lo dividen en tres bóvedas. Las visitas son gratuitas y guiadas previa cita en la web, y las personas que acudan aprenderán sobre la historia de las primeras estaciones del metro de Madrid a través de vídeos explicativos. González añade que se podrá ver cómo ha evolucionado este barrio urbanísticamente desde el momento en que se construyó el metro.
El antiguo vestíbulo es el último espacio museístico de Metro que quedaba pendiente de reapertura, después de que en diciembre lo hicieran la exposición de trenes clásicos en Chamartín, la antigua estación de Chamberí, la Nave de Motores y el Museo de los Caños del Peral.
El espacio abrirá el último sábado de cada mes, en horario de 10.00 a 14.00 horas y de 16.00 a 20.00 horas.
En medio de las vías de la estación de L’Hospitalet – Av. Carrilet de FGC corre un pequeño río, cuya historia está directamente relacionada con el metro de Rambla Just Oliveras y la de un escondido pozo ubicado casi 1 km al norte. En este nuevo vídeo de Memento Mori!, os explico la curiosa relación que existe entre estos tres elementos.
Publicat originalment la revista de TMB l’any 2007.
A partir de la celebració d’aquest notable aniversari, mirem enrere per conèixer els principals episodis de l’arribada del metro a L’Hospitalet de Llobregat i alguns apunts sobre el futur d’aquest mitjà de transport en una de les principals ciutats de l’àrea metropolitana.
Celebració del 75è aniversari a la pl. Francesc Macià de L’Hospitalet.
Exposició fotogràfica sobre la història del metro
Els dies 28 i 29 de setembre es va celebrar el 75è aniversari de l’arribada del metro al municipi de L’Hospitalet de Llobregat. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va tenir lloc a la plaça Francesc Macià del barri de Santa Eulàlia.
En aquest punt d’informació es va ubicar una exposició commemorativa amb les fotografies de la inauguració de l’estació de Santa Eulàlia, a més a més d’altres referents a les estacions de metro de L’Hospitalet que reflectien la situació actual i futura de la xarxa de metro.
L’acte va comptar amb un animador que dirigia un joc de l’oca gegant sobre TMB. El joc va ser força animat pels vianants que hi van participar durant els dos dies contestant les preguntes referents al metro. Els guanyadors s’emportaven articles promocionals de TMB.
Un gran esdeveniment
El president de la Generalitat, Francesc Macià, va presidir l’1 de juliol de 1932 la inauguració oficial de l’estació de Santa Eulàlia. Aquesta data marca l’inici de l’expansió d’aquest mitjà de transport a l’àrea metropolitana i va ser el punt d’obertura d’un període -encara no tancat- de transformacions urba- nístiques, socials, culturals i humanes de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat.
L’arribada del metro va ser un gran esdeveniment social que desvetllava la curiositat dels ciutadans davant del fet que permetia els viatgers desplaçar-se fins a la ciutat de Barcelona, tant entre la població autòctona com els milers d’immigrants que havien arribat d’altres poblacions espanyoles per la gran oferta de llocs de treball.
Els primers projectes per dotar Barcelona d’un ferro- carril metropolità daten de l’any 1907, i fan referèn- cia al Gran Metro, que va obrir el seu primer tram el 1924.
El segon projecte data del 1912, en referència al Ferrocarril Metropolita Transversal de Barcelona. El 10 de juny de 1926 va inaugurar el seu primer tram (Bordeta- Catalunya). Una altra data molt important per a L’Hospitalet va ser el 7 d’abril de 1935, quan es va inaugurar el Pont de la Torrassa (també conegut com a Pont d’en Jordà, nom de l’alcalde de L’Hospitalet quan es va inaugurar). Aquest pont es va construir als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima. El pont està fet de cinc seccions, que havien de conformar-lo penjant de ferro reblonat. Va ser dissenyat per Santiago Rubió, qui va comptar amb la participació puntual de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairat, i amb aportacions econòmiques del govern municipal, l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa Companyia del Metro. Les obres d’instal·lació es van iniciar el 1934.
Fins aleshores, les vies fèrries de la companyia Madrid-Saragossa-Alacant havien estat una barrera gairebé infranquejable que separava els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. Per poder passar d’un barri a l’altre calia anar fins al carrer de la Riera Blanca, límit amb Barcelona, que sovint feia de mal transitar a causa del fang acumulat. Alguns més agosarats creuaven temeràriament les vies per tal d’estalviar-se el temps que suposava aquell desplaçament. De fet, la companyia concessionària va tancar el pas que s’utilitzava des d’antic per a evitar els alts índexs de sinistralitat que s’hi produïen.
Pont de la Torrassa en la seva inauguració el 1935
Estació de Santa Eulàlia el 1932
Inauguració de l’estació de Santa Eulàlia l’1 juliol 1932.
Oficines de TMB a Santa Eulàlia el 1932
Al costat de l’estació de Santa Eulàlia es troba l’edifici d’oficines de TMB. La part més antiga es va construir conjuntament amb el taller l’any 1926.
Aquesta part està sobre la porteria de Santa Eulàlia i de l’accés de camions al taller. Té els famosos lleons (ara restaurats) a la part de dalt de la façana.
Als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal) de l’edifici sobre de l’antic economat, després GOL i ara magatzem dels electromecànics. A més, hem de tenir en compte que a l’antic menjador de motoristes actualment es troba la seu del comitè d’empresa, edifici situat l’aparcament de Santa Eulàlia.
La modernització
A principis dels anys seixanta el Gran Metro i el Transversal es van fusionar en la nova societat
Ferrocarril Metropolità de Barcelona i, en convertir-se en una empresa municipalitzada, va passar a dependre directament de l’Ajuntament de Barcelona. A partir de llavors es va obrir un procés de modernització, tant per la progressiva ampliació de la xarxa amb noves inauguracions d’estacions, com per la millora del material, les estacions i les instal·lacions. Precisament, arran de la prolongació de la Línia 1 per L’Hospitalet, es va construir de nou l’estació de Santa Eulàlia, semisoterrada i coberta, que va ser inaugurada el 23 de desembre de l’any 1983.
Seguint amb el creixement del metro a L’Hospitalet, el 3 de novembre de l’any 1969 neix el Transversal Alt (actualment Línia 5), que anava de Sant Ramon (Collblanc) fins a l’estació de Diagonal. Va servir per descongestionar l’estació de Santa Eulàlia i millorar l’accés al centre de Barcelona.
El 5 de febrer de l’any 1973, la Línia 5 es per- llonga amb la nova estació de Pubilla Cases a L’Hospitalet. El 23 de novembre de l’any 1976 la Línia 5 es perllonga amb una estació que corres- pon una part a L’Hospitalet i l’altra a Esplugues de Llobregat; en la seva inauguració es va batejar com a Maladeta i actualment correspon a Can Vidalet.
El 23 de desembre de l’any 1983 s’inaugura el tram de la Línia 1 entre Santa Eulàlia i la Torrassa. El 24 d’abril de 1987 la Línia 1 s’allarga de la Torrassa fins l’avinguda del Carrilet. El 19 d’octubre de 1989 s’inaugura la prolongació de la Línia 1 de l’avinguda del Carrilet fins a la Residència Sanitària de Bellvitge, amb dues noves estacions: Bellvitge i Feixa LLarga (actualment Hospital de Bellvitge).
L’Hospitalet compta amb dotze estacions de metro al seu terme municipal, vuit de la Línia 1 (Hospital de Bellvitge, Bellvitge, Avinguda Carrilet, Rambla Just Oliveras, Can Serra, Florida, Torrassa i Santa Eulàlia) i quatre de la Línia 5 (Can Boixeres, Pubilla Cases, Collblanc i també es pot comptar Can Vidalet, ja que una part de l’estació es troba a L’Hospitalet de Llobregat).
L’any 2006 l’estació de Santa Eulàlia va ser rehabilitada integralment, després de ser adaptada a persones amb mobilitat reduïda. L’estació de Pubilla Cases serà rehabilitada d’igual manera en els pròxims mesos. Tres estacions de la Línia 1 (Hospital de Bellvitge, Bellvitge i Avinguda Carrilet) han estat adaptades dins del pla de millora d’accessibilitat que du a terme el Governal conjunt de la Xarxa de Metro de Barcelona, igual que les de Pubilla Cases i Can Boixeres de la Línia 5. Hi ha en curs els treballs a Rambla Just Oliveras, Can Serra i Florida, mentre que Can Vidalet, Collblanc i Torrassa estan pendents d’obres de més envergadura.
El metro del futur
El metro del futur a L’Hospitalet de Llobregat disposarà d’una nova estació intercalada entre Collblanc i Pubilla Cases (Línia 5) que donarà servei a una zona en expansió al nord de la ciutat, a més de funcionar com a intercanviador amb el Tramvia del Baix Llobregat.
També està en marxa l’ampliació de la cua de maniobres d’Hospital de Bellvitge i la construcció d’una subestació elèctrica i d’uns tallers de via per substituir els que desapareixeran a Mercat Nou. Per millorar la qualitat de vida dels habitants de L’Hospitalet de Llobregat està previst i aprovat el cobriment de les vies del metro amb un calaix des de Riera Blanca fins a Santa Eulàlia. La construcció de les línies 9 i 10 farà que la ciutat de L’Hospitalet tingui set noves estacions al seu terme muni- cipal: Torrassa, Collblanc, Gornal en el tronc comú de les línies 9 i 10, Fira 2, Fira-Europa a la Línia 9 i, per part de la Línia 10, tindrà les estacions de Provençana i Ildefons Cerdà. Les estacions de Gornal en alguns plànols surten com Can Tries i la de Fira-Europa com Amadeu Torner. Tot això farà que millori la mobilitat i la qualitat de vida de tots els habitants de L’Hospitalet de Llobregat.
Ramon Carbó
Comandament Tècnic Operatiu
Gerència Línia 1
Amb la col·laboració de Gustau Lamadrid (Gabinet de Premsa), Josep Saumell (Prevenció de Riscos Laborals) i Ramon Masagué (AAC L1)
Andana Central 
Debe estar conectado para enviar un comentario.