Corria l’any 1941, quan a Barcelona varen aparèixer els primers troleibusos, «Filobusos» les deien aleshores, per substituir els vells i atrotinats tramvies que feien la línia de Sant Andreu a Barcelona.
El primer antecedent a Espanya de línies del que a partir d’ara en direm troleibús, o més col·loquialment tròle, va ser a Sant Sebastià, i Barcelona la segona, continuant Madrid, València, Pontevedra, etc.
Però anem per parts, en primer lloc voldria referir-me exclusivament a la seva implantació a Barcelona i de com va anar tot això.
Diversos autors, grans historiadors del transport públic a Barcelona, han escrit diversos llibres i Blogs fins als nostres dies, els quals amb el seu permís, em referiré al final, però a mi el que m’agradaria explicar és tal com el vaig conèixer, ja que dóna la casualitat de què vàrem “néixer” el mateix any.
El meu tròlei de referència, el que més sovint utilitzava per “anar a Barcelona”, que és l’expressió que utilitzàvem els de Sant Andreu quan havíem de viatjar a la Capital, era la línia FC, que ens portava fins al Paral·lel, des del carrer de Santa Marta.
Però veiem, fem una mica d’història. Corrien els anys trenta quan s’aproximava el final de la concessió del tramvia de Sant Andreu a Barcelona, la línia 40, i l’ajuntament inicia els estudis per la continuïtat del servei.
Si tenim en compte que les tendències polítiques republicanes anaven en contra dels tramvies, era el més propici la substitució per l’autobús.
L’arribada de la Guerra Civil va retardar els projectes i les noves autoritats, influenciades per tècnics italians i alemanys, impulsaren una nova modalitat de transport, el filobús com el definien els italians, però aquí se’l coneixeria com a troleibús.I arribàrem a l’any 1941, any en què finalitzaria la concessió del tramvia línia 40, i hagueren de ser substituïts per autobusos, però amb la segona Guerra mundial en plena ebullició i a pesar de la “neutralitat” d’Espanya, la importació d’autobusos fou impossible i més encara, el combustible, així que decidiren seguir les instruccions dels tècnics italians i reconvertir els vells autobusos supervivents de la Guerra Civil, aprofitat el xassís i l’aparellatge elèctric dels vells tramvies, reconstruir-los en vehicles de tracció elèctrica, aprofitant la infraestructura d’instal·lacions elèctriques que fins aleshores havien servit per als tramvies de Sant Andreu.
Text: Joan Termes Roig
Andana Central 