LÍNIA FI

LÍNIA FI: (Passeig de Fabra i Puig – Santa Coloma, 5 – 5 – 1949).

Aquesta línia va ser la substituta de la F51, amb el mateix itinerari, que a partir del 5 de maig de 1949 canvià el seu indicatiu per la FI, fins al setembre de 1964 en què torna a canviar l’indicatiu i passa com altres línies de troleibusos, a ser numeral, corresponen a aquesta línia el núm. 3.

Prestaren servei els troleibusos del tipus B, sèrie 550, els anomenats popularment “Gildas”.

El 7 d’octubre de 1968, deixaren de funcionar els troleibusos, sent substituïts per autobusos, sent la núm. 3 servida pels primers Pegaso Chausson.

Text: Joan Termes Roig

Canvi d’indicadors de línia









El 12 d’octubre de 1950, per haver disposat l’Ajuntament la inversió del sentit de circulació als carrers de Casp i Ausiàs March, a partir d’aquest dia les línies de troleibusos FC (Marquès del Duero – Sant Andreu de Palomar), FS (Urquinaona – Santa Coloma de Gramenet) i FD (Calvo Sotelo – Pere IV), van modificar els seus recorreguts entre la Pl. Urquinaona i Carreteres de Ribas, les dues primeres, i entre el passeig de Sant Joan i Marina la FD.
El 27 de gener de 1955, sis dels nous troleibusos que estaven en línia van passar a ser BUT 6R.

D’aquesta manera les “gildas” començaven a desaparèixer en aquesta línia. El 19 de novembre de 1961 es va substituir els 8 troleibusos que servien la línia per 8 autobusos del model Seida, acabats d’arribar a la flota de Barcelona.

El 23 de febrer de 1964 va començar a regir el nou sistema de numeració de part de les línies d’autobusos en substitució per les lletres.

El primer grup de línies afectades (aquesta va ser una d’elles a la qual li va correspondre el número 6) corresponia a aquelles explotades amb autobusos Chausson, Pegaso-Seida o Aclo-Seida, que usaven el mateix tipus de «cortineta» en el seu indicador de línia.

Durant els primers dies, els cotxes portaven, en les seves parts davantera i lateral, els distintius antics i nous.

Text: Joan Termes Roig

Línia FD

Línia FD: (Pedro IV – “Plaza de Calvo Sotelo”, avui Francesc Macià, 1–7-1948)

El 1r de juliol de 1948 es va inaugurar un servei de troleibusos al barri del Poblenou i se li va assignar el nom de FD.

El seu recorregut partia del carrer Pere IV amb Almogàvers, seguia pel carrer Almogàvers, Passeig Emperador Carles I, Ausiàs March (al seu retorn per Casp), passeig de Sant Joan, i Av. Generalísimo Franco (Diagonal) fins a la Pl. Calvo Sotelo, (Francesc Macià).

Va començar amb vuit cotxes.

La línia FD estava servida per uns troleibusos del tipus B sortits dels tallers de l’empresa Maquitrans i presentaven molts defectes: pèssims aïllaments de la instal·lació elèctrica, que causaven enrampament, sobretot els dies de pluja o de molta humitat; sistema d’acceleració i frenada que provocaven ensurts, cops i caigudes, a més la suspensió i el xassís estaven mal concebuts i mal fabricats.

Aquestes eren les gràcies de l’FD, que alguns usuaris havien de comparar irònicament amb les que mostraven Rita Hayworth en el film de Gilda (que en aquella època s’estrenava), amb tanta fortuna que de seguida tots donaven el nom de «gildas» als vehicles d’aquesta línia.

Text: Joan Termes Roig

LÍNIA F51

LÍNIA F51: (Passeig de Fabra i Puig – Santa Coloma, 12 – 4 – 1945)

El 12 d’abril de 1945 es va inaugurar aquesta nova línia de troleibús, amb el nom F 51, per enllaçar Santa Coloma amb la nova línia de tramvia 51 (Fabra i Puig – Pl. Catalunya) que es va inaugurar aquest mateix any.

Com a conseqüència es va suprimir la línia FS (Sant Andreu – Santa Coloma).

Aquesta nova línia recuperava la idea d’unir el barri de Sant Andreu amb Santa Coloma que ja va realitzar la línia AC fins a l’any 1944.

La F51, va ser la primera línia de troleibús inaugurada en una ciutat que no era capital de província.

Durant els treballs de col·locació de les línies elèctriques es va produir un accident mortal de l’obrer Sr. Pedregosa Banús, quan prenia mesures per instal·lar els cables.

En el seu honor es va posar el seu nom a un carrer de la ciutat.

El 5 de maig de 1949 va canviar la seva nomenclatura per FI.

Durant els anys 50 i 60 eren molt habitual veure en la línia dels troleibusos de la sèrie 550 (i en alguna ocasió un 500) al terminal de la Pl. Nacional (actual Pl. De la Vila).

Hi havia grans i famoses cues que envoltaven la Plaça Nacional i baralles per pujar als cotxes i dels desenganxaments que feia la gent emprenyada dels controls al revolt de sota de la sortida de la plaça.

Text: Joan Termes Roig

Diálogo en torno a las infraestructuras ferroviarias

El lunes 26 de octubre se celebró un Diálogo en torno a infraestructuras ferroviarias para una movilidad inteligente y Segura.

Organizado por Plataforma Ferroviaria y la Fundación de los Ferrocarriles Españoles.

En el marco de los encuentros en torno a la Estrategia de Movilidad segura y sostenible y conectada al horizonte del año 2030.

Campos Prioritarios. Emergencia Climática, Digitalización, Colaborando sectores públicos, privados, operadores expertos, universidades.

Incidiendo en especial en la Digitalización del tren.

Mantenimiento Predictivos.

Infraestruturas resistentes.

Trenes de Hidrógeno.

La movilidad es el futuro.


Aquí se puede ver toda la conferencia:

http://www.ptferroviaria.es/webinar_infraestructurasferroviarias_26102020.asp

LÍNIA FA

LÍNIA FA: (Plaza Urquinaona – San Andrés, 15 – 4 – 1944)

El 15 d’abril de 1944, la línia de troleibús FC va escurçar el seu recorregut entre la Pl. Urquinaona – Sant Andreu, amb final al carrer Palomar.

I com hem dit abans apareix quan la línia FC feia un recorregut més curt, amb el nom FA, amb el mateix itinerari que la línia FC, des de la plaça Urquinaona fins a Sant Andreu.

El 5 de gener de 1962 va ser l’últim dia que va circular aquesta línia.

Text: Joan Termes Roig

Congreso de la U.I.T.P. Unión Internacional de Transportes Públicos en Barcelona en Barcelona 2023

Email rebut del Sr. Pere Calvet director de FGC:

Bona tarda Ramón,

Adjunto les teves paraules de fa uns anys esperant un nou Congrés de la UITP a Barcelona, el Congrés estarà a Barcelona l’any 2023!

Una abraçada.

Pere

Hasta ahora en Barcelona se han celebrado dos congresos, el primero en 1926, el último en 1967 y de este es del que vamos a tratar aquí.

En las fotografías se acompañan, vemos la información publicada por La Vanguardia el día 9 de mayo de 1967, recuerdos del congreso y finalmente una foto en una estación del Transversal en la que el empleado número 438, don Salvador Carbó, padre del presidente de Andana Central, la lleva de la pancarta de la UITP.

Actualmente se ha nombrado presidente de la UITP don Pere Calvet que en estos momentos ostenta el cargo de director de FGC.

Esperamos que bajo la presidencia del Sr. Calvet podamos ver un tercer congreso de la UITP en Barcelona.


Enhorabona per conquerir un fet cabdal amb les persones que estimem al món  ferroviari.

Compte amb Andana Central per qualsevol tema al respecte.

Et tinc amb molta vàlua i això es nota en la teva gestió. 

Ramon Carbó 

President Andana Central

Entitat vinculada FGC

Línia FS

Línia FS: (San Andrés – Santa Coloma, 14 – 6 – 1942)

El 14 de juny de 1942 va entrar en funcionament la línia de troleibusos FS, com a ramal de la línia FC, entre el final d’aquesta al carrer Palomar, i Santa Coloma.

El recorregut d’aquesta línia era des del carrer Palomar per la de Sant Andreu (a la tornada per Torras i Bages) i passeig Santa Coloma (en via única) fins a Santa Coloma, plaça de la Vila.

El servei es prestava inicialment amb un sol cotxe, el 550, que va ser estrenat en aquest recorregut que era el primer troleibús d’un sol pis que es va crear a Barcelona, formant part de la sèrie 550-589 construït per Maquitrans i anomenats popularment Gildas.

Amb aquesta línia Santa Coloma es va convertir en la primera ciutat d’Espanya, no capital de província, que tingués servei de troleibús.

Per cert que no tenia aquesta sèrie prevista el caseller d’indicador de línia, de manera que aquest cotxe portava en la seva testera una tauleta d’autobús amb la indicació «Santa Coloma – Sant Andreu», pintada en lletres blanques sobre fons blau. Per tal motiu també va tenir un altre sobrenom popular: la Blancaneus, ja que el rètol d’indicació de l’itinerari era blanc.

A l’any següent, el 15 de desembre de 1943, a causa de l’enfonsament del pont de Santa Coloma a causa d’una riuada, es va suspendre el seu servei i va ser substituït per l’autobús AC (Sant Andreu – Santa Coloma).

Quatre mesos després, el 27 d’abril de 1944, va quedar anul·lada la línia AC d’autobús i es va restablir el troleibús FS entre el carrer Palomar i el pont de Santa Coloma, lloc en el qual s’hi havia instal·lat un bucle provisional abans del riu, en espera de l’acabament de les obres de reconstrucció de l’esmentat pont.

Va reprendre la seva marxa amb tres cotxes.

A la fi d’aquest any 1944, el 15 de desembre, la línia FS va recuperar el seu recorregut normal fins a la Pl. De la Vila de Santa Coloma -per haver-se posat en servei el reconstruït pont sobre el Besòs- i més perllongar el seu recorregut, des de Sant Andreu, fins al centre de la ciutat de Barcelona, a la Pl. Urquinaona pels carrers Sagrera, Clot, carretera de Ribas, Casp (Ausiàs March a la tornada).

Utilitzava l’estesa aèria de la línia de troleibús FC que s’havia inaugurat tres anys abans i que per tant faria de línia de reforç.

El 12 d’abril de 1945 es va suprimir aquesta línia. Va coincidir amb la inauguració de la línia 51 de tramvia (Pl. Catalunya – Fabra i Puig) i la creació de la línia de troleibús F 51 (Fabra i Puig – Santa Coloma), de manera que quedava assegurada la correspondència de Santa Coloma amb la línia de troleibús FA i amb la nova línia de tramvia 51.

Text: Joan Termes Roig

XARXA DE LÍNIES DE TROLEIBUSOS DE BARCELONA

XARXA DE LÍNIES DE TROLEIBUSOS DE BARCELONA (1941 – 1968)

Les línies que estigueren en servei, detallades a continuació, foren denominades inicialment com filobusos, per aquest motiu totes portaven el prefix F, per distingir-les dels autobusos.

LÍNIA FC:

(Sepúlveda – San Andrés, 9 -10 – 1941)

La nova línia FC partia de la Pl. Sepúlveda (avui Pl. Goya), seguia per les Rondes Sant Antoni, Universitat i Sant Pere, carrer Ausiàs March, carretera de Ribas, carrer Clot, carrer Sagrera, carrer Sant Andreu, carrer Malats i Passeig Torras i Bages fins al carrer Palomar.

El seu recorregut es realitzava en 25 minuts i el servei es cobria amb unes vint unitats.

Tres anys més endavant -a causa de la dificultat en obtenir pneumàtics- el 15 d’abril de 1944, la línia FC escurça el seu recorregut a la Pl. Urquinaona i seguint el seu final de Sant Andreu al carrer Palomar.

Al cap de dues setmanes torna a escurçar el seu recorregut, aquest cop a Sant Andreu, la causa la mateixa, per economitzar pneumàtics.

A partir del 27 d’abril de 1944 la línia FC es prestaria únicament entre Pl. Urquinaona i el carrer Santa Marta (Sant Andreu).

A més la línia d’autobús AC entre Sant Andreu i Santa Coloma, vindria a donar servei el tram de Sant Andreu entre el carrer Santa Marta i Palomar.

El 10 de juny de l’any 1947, va tornar a reprendre un servei total la línia FC amb un recorregut entre el barri del Paral·lel i Sant Andreu.

La prolongació ja estava prevista en 1944 quan es va escurçar el servei per falta de pneumàtics, que també va impedir la posada en marxa d’aquesta prolongació al Paral·lel.

El nou recorregut de la línia FC partia des del carrer Abat Safont i seguia per les Rondes Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere, carrer Ali-Bei, Passeig Sant Joan, Ausiàs March (Casp al seu torn), carretera de Ribas , carrers de Clot, Sagrera i Sant Andreu, Malats i passeig de Torras i Bages fins al carrer Joan Torras.

Aquest 10 de juny de 1947, com veiem en l’itinerari, es va establir la direcció única als carrers de Casp (direcció Pl. Glòries) i Ausiàs March (direcció Pl. Catalunya) des del Passeig de Sant Joan fins a la carretera de Ribas, per facilitar la circulació per les dues vies dels filobusos.

El 30 d’abril de 1949 comença a prestar servei permanent els dissabtes i dies festius.

Text: Joan Termes Roig

VEHICLES AUXILIARS

Instaurada la xarxa de troleibusos, la companya va haver de disposar d’uns vehicles auxiliars per al manteniment del bon servei.

Un dels primers vehicles necessari fou un greixador de la línia aèria, de manera que paral·lelament a la construcció dels primers troleibusos, es procedís a la construcció d’un vehicle greixador aprofitant un dels autobusos existents.

Mecànicament, el vehicle comptà amb el motor i instal·lació elèctrica dels troleibusos, però conservà la cabina de conducció lateral.

A l’espai que deixà el motor d’origen, s’hi muntà un capó per tapar l’espai buit que quedava, conferint-li un aspecte estrany.

Fou pintat de color gris com els tramvies de servei, i es tapiaren les finestres, suprimint part del sostre per encabir-hi la bomba i dipòsit del greix.

Vehicle auxiliar greixador de línia aèria, antic autobús 202, també calia disposar d’un vehicle amb torre per dur a terme les reparacions necessàries de la línia aèria, partint del xassís d’un Tilling Stewens, que ja s’havia utilitzat com a prototipus del troleibús, en les primeres proves dutes a terme en els tallers i cotxeres.

Vehicle utilitzat per a les proves de càrrega

El vehicle de proves de càrrega, transformat en torre de manteniment.

Text: Joan Termes Roig