Tramvia Alstom de Grenoble, en la prova pilot de 1997.
El 1992, l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), va convocar un concurs d’idees per a la construcció, finançament i explotació d’un tramvia que uneixi la Diagonal amb els municipis de Sant Just, Sant Joan Despí i Cornellà. Aquest concurs acabaria el 15 d’octubre del mateix any, si bé l’EMT ho prorrogaria fins al 30 de novembre de 1992. Cinc grups van presentar les seves ofertes. Si bé quatre d’ells (GEC Alstom, Siemens, Adtranz i CAF) són els elegits el 4 de març de 1993, la realitat és que aviat sorgirien les discrepàncies polítiques sobre el finançament de l’obra (curiosament un dels punts que se sol·licitaven a les oferents en el plec de condicions), amb què el projecte passaria a quedar silenciat per un temps, tot i les peticions constants dels batlles de les zones afectades.
No seria fins a mitjans de 1996, quan torna a sortir a la llum pública la construcció, amb caràcter experimental, de 640 metres de via, a la part de la Diagonal entre la plaça Reina Maria Cristina i Entença. El dia 8 de gener de 1997, comença les obres de construcció dels 640 m de plataforma.
Amb l’arribada de la primera unitat d’assaig, el 21 d’abril, i la col·locació de la catenària al mes de maig es van iniciar les proves de rodament abans de ser presentat a les primeres autoritats en viatge oficial al 31 de maig de 1997.
La primera prova es va iniciar el diumenge 8 de juny de 1997, a les 10:35 amb un tramvia cedit pel constructor francès GEC Alstom i propietat de la xarxa de Grenoble. Va tenir un gran èxit el dia d’inauguració, ja que en les tres primeres hores es van vendre més de 2500 bitllets, a preu simbòlic de 25 ptes. anada i tornada. El trajecte recorria 640 metres -de via única- del lateral mar de l’Av. Diagonal, entre la Pl. Maria Cristina i el carrer Entença (davant del centre comercial L’Illa). El trajecte tan sols durava 1 minut i el seu horari del tramvia era de 10:30-14:30 i de 16:30 a 20:30 h.
La primera prova va acabar el 12 de juliol del mateix any, a causa que no tenia aire condicionat i l’extensa calor a la ciutat de Barcelona.
Text: Joan Termes Roig
Andana Central 