L’ÚLTIM TRAMVIA

L’ÚLTIM TRAMVIA
Amb l’arribada a l’alcaldia de Barcelona del Sr. Josep Maria de Porcioles i Colomer, es pot dir que comença el declivi de la popularitat del tramvia a Barcelona. Comencen campanyes de premsa, afavorides des de l’ajuntament per menyscabar el tramvia i donar prioritat al cotxe particular.

Així començaren a planificar-se cinturons de ronda urbans i autopistes a l’extraradi.

A poc a poc es clausuraven línies de tramvies que eren substituïdes per autobusos de fabricació nacional, i encara que hi va haver un intent de modernitzar la xarxa amb l’adquisició de tramvies de segona mà a Washington, a poc a poc es retirarien els vells tramvies, que alguns d’ells feia més de seixanta anys en servei.

Quan faltava un any per complir-se el centenari de la implantació del tramvia a Barcelona (el 19 de març de 1872), va funcionar per última vegada el tramvia pels carrers de Barcelona. El dia fou el 18 de març de 1971, en què es clausuraven les línies 49 i 51.

La victòria del cotxe sobre el tramvia s’havia consumat.

Aquella nit, després que els tramvies donessin l’última volta, la gent, amb molt poc sentit cívic, començà a destorçar els interiors dels cotxes i portan-se seients i altres restes que després deixaven abandonades pel carrer, sense que cap autoritat ho impedís.

D’aquell dia guardarem un trist record els que ens agraden els transports ferroviaris, en particular els tramvies, que comparativament amb altres ciutats que preservaren llurs estructures convenientment modernitzades, continuen funcionant.

Ara a Barcelona funciona una altra vegada el tramvia, modern i segregat de la circulació automobilística, per ens falta la unió de les dues xarxes, per la Diagonal, el que es diu “Tramvia interruptus”.

D’això en parlarem més endavant.

Cartell institucional per la supressió dels tramvies.

Text: Joan Termes Roig.