Línia núm. 36 (1907 – 1963)

• 

Línia núm. 36 (1907 – 1963).

ITINERARI: Plaça del Palau, Plaça de Pau Vila, Av. Icaria, Cementiri Vell, Carrer Taulat (fins al Carrer de Galceran Marquet).

En l’agost de 1934, a causa d’una reparació del pont de Sant Carlos (avui desaparegut) que estava situat damunt del pas a nivell, es va haver de tallar la línia, quedant un cotxe a la part de la Plaça del Palau i els altres a l’altra banda del recorregut. Aquesta Línia tenia unes característiques tècniques molt peculiars, en electrificar-se la línia de RENFE de la costa, en creuar el pas a nivell a l’avinguda Icaria, ho feia per inèrcia, doncs la catenària estava aïllada de la de RENFE, per tant, havia d’agafar velocitat abans de creuar el pas a nivell.

Podríem enumerar altres anècdotes, com la de dos empleats molt servicials, i famosos per al bon caràcter i tracte amb els passatgers, es deien Bautista el conductor i Valencia el cobrador. Mai s’enfadaven i mai tenien problemes amb el canvi, quant els hi faltava aquest li deien al passatger, ja m’ho donarà demà, i a vegades era a les reves, i era el passatger qui li deia Valencia, ja m’ho tornaràs demà. També podríem citar el famós lloro del 36, d’una licorera al Carrer Taulat on finalitzava el trajecte, que imitava el xiulet del cobrador, de senyal d’arrancada, i motiva algunes sorpreses i sobresalts.

L’1 de gener de 1948, es prolonga el seu recorregut amb el següent ITINERARI: Plaça d’Espanya, Av. del Paral·lel, Plaça del Portal de la Pau, Passeig de Colom, Plaça d’Antoni López, Passeig d’Isabel II, Plaça del Palau, Plaça de Pau Vila, Av. Icaria, Cementeri Vell, Carrer Taulat (fins al Carrer de Galceran Marquet).

L’1 de desembre de 1952, va quedar escurçada fins davant de l’edifici de la Duana, quedant suprimit el tram fins a la plaça d’Espanya.

Amb aquest recorregut la línia perdura fins a la seva clausura el 18 de desembre de 1963.

Circularen cotxes “Cadeneros” i de la sèrie 800 estrets, d’ampla de via d’1,435 m.

Foto: Tramvia sèrie 800 “estret” d’ample de via 1.435, construït per Can Girona.

Text: Joan Termes Roig.