EL TRAMVÍA DE LA RABASSADA

La línia de tramvies de la Rabassada, fou l’última que es va inaugurar a la part alta de la ciutat. Abans ja s’havia inaugurat la línia des de la plaça de Catalunya fins a Casa Gomis o Penitents, que tenia el final a la carretera de Cornella a Fogars de Tordera, punt on començava la carretera de la Rabassada.

Els promotors de la línia, agrupats en la societat “Tranvias de Montaña S.A.” , eren els mateixos que un any abans havien obert un casino, un hotel i un parc d’atraccions, al costat de la carretera de la Rabassada en l’indret de baixada cap a Sant Cugat, la iniciativa era la d’instal·lar un tramvia que comuniques el complex amb la ciutat, cosa que no aconseguiren, però si comunicar-lo amb les línies de Tramvies de Barcelona, de la Bonanova i plaça Catalunya. La parada final era a l’Av. República Argentina, cantonada al carrer Craywinckel, i just en aquest mateix carrer al núm. 9, el Sr. Ramón Querol havia construït el 1905 un saló amb quiosc, taules d’escacs, telèfon, música i sala d’espera.

La importància del Saló el dóna el fet que quan el van obrir, els tramvies encara no tenien parades fixes, i aquesta en fou una de les primeres.

Els tramvies de La Rabassada van començar a funcionar el 19 de juliol de 1911, amb uns vehicles de segona mà, procedents de Marsella, però la duresa del pendent de 7 km, va fer que aviat quedaren abatuts, i hagueren de llogar tramvies a Barcelona, que el seu resultat tampoc va ser bo. Per suplir-los, el 1924 “Tranvias de Montaña” va importar un tramvia-prototip de França que serví de model per fer quatre cotxes model Arrabassada que donaren servei fins a la seva clausura el 1939.

Fotos: El saló Craywinkel , final del tramvia, Tramvies per la Rabassada,  Final del tramvia, al casino.

Text: Joan Termes Roig.